Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Trobada del papa Francesc amb el clergat romà a la Basílica de Sant Joan del Laterà, dilluns 16 de setembre de 2013
 
En un clima de gran cordialitat i confiança, el papa es va reunir al Laterà amb els capellans de la diòcesi de Roma als quals va demanar que li preguntessin el que volguessin amb absoluta llibertat.
 
Francesc va començar dient que sempre s'havia sentit capellà i que ara continuava sent així: "Tinc por perquè el diable és astut, i et fa sentir que ara tens el poder i pots fer això o allò altre... Però, gràcies a Déu, encara no sóc així, i si alguna vegada veieu que he perdut això, sisplau , digueu-m'ho i si no m'ho podeu dir en privat, feu-ho en públic, però feu-ho: 'Ep, converteix-te!' Està clar, oi?"
 
Francesc va parlar també del cansament dels sacerdots. "Hi ha una fatiga del treball que tots coneixem, i s'arriba a la nit cansats de treballar i passem pel sagrari per saludar el Senyor, que és una cosa que cal fer sempre... Quan un sacerdot està en contacte amb la seva gent, es cansa però dorm bé, en canvi quan un sacerdot no està en contacte amb la seva gent, es cansa però dorm malament. Cal estar sempre en contacte amb la gent, que realment té tantes necessitats, però són les necessitats de Déu, que requereixen un esforç seriós".
 
Hi ha un altre cansament que és "el cansament del cor" que sol arribar per als sacerdots en l'últim tram de la seva existència quan miren cap enrere i "en el moment en què haurien de veure un triomf, arriba, en canvi el cansament, i s'interroguen sobre la seva vida, sobre el camí recorregut i pensen en les renúncies, en els fills que no han tingut i es pregunten si s'han equivocat, si la seva existència ha fracassat". El papa va recordar, llavors, la fatiga de tantes figures de la Bíblia, de Moisès a Elies, de Jeremies, fins a Joan Baptista que, a la "presó fosca" viu "la foscor de l'ànima", i envia els seus deixebles a preguntar a Jesús si és Ell el Messies que estan esperant. "Què pot fer llavors un sacerdot que viu l'experiència de Joan Baptista? Pregar, fins a quedar-se adormit davant del sagrari, però quedar-se allà". I després: "Buscar la proximitat amb els altres sacerdots" i, també, amb els bisbes.
 
Responent a una pregunta sobre el servei pastoral, Francesc va reiterar que no s'ha de "confondre la creativitat amb fer coses noves . La creativitat "és buscar el camí per anunciar l'Evangeli i això no és fàcil. No es tracta només de canviar les coses. És una cosa diferent, ve de l'Esperit i passa per la pregària i el diàleg amb la gent, amb els fidels".
 
Cal, doncs, "buscar nous camins". L'Església, "i també el nou Codi de Dret Canònic, ens dóna moltíssimes possibilitat, molta llibertat per buscar coses com aquestes... Hem de "buscar els moments d'acollida, quan els fidels han d'anar a l'església per una cosa o una altra". Francesc va amonestar els capellans que a les parròquies estan més preocupats per demanar diners que pel sagrament. Així, "allunyen la gent". El que cal és "una càlida benvinguda " perquè “qui arribi a l'església se senti a casa. Que no se senti explotat”. Si “la gent veu que hi ha un interès econòmic, se'n va”.
 
Francesc ha proposat als capellans de Roma la figura del "sacerdot misericordiós". Un sacerdot s'ha de recordar sempre del seu primer amor, Jesús. "Per a mi, és el punt clau: tenir la capacitat de tornar sempre amb la memòria al primer amor. Una Església que perd la memòria és una Església electrònica: no té vida ". I va recomanar que es guardessin tant de ser capellans estrictes com laxo.s El sacerdot misericordiós, en canvi, és el qui proclama "la veritat de Déu que és aquesta veritat, per dir-ho així, dogmàtica o moral, però acompanyada sempre de l'amor i de la paciència de Déu i per això diu: 'No tinguis por, Déu és bo, t'espera. Anem-hi junts'. Això hem de tenir-ho sempre en ment: acompanyar. Ser companys de viatge". La conversió "sempre té lloc al carrer, no al laboratori".
 
El papa es va referir també als escàndols que han afectat l'Església afirmant que calia afrontar problemes molt greus amb lucidesa però sense pessimisme perquè "la santedat és més gran que els escàndols". "L'Església no s'esfondra, al contrari, m'atreveixo a dir que mai no ha estat tan bé i travessa un moment molt bonic, només cal llegir la història. Hi ha sants reconeguts fins pels no catòlics, com la Mare Teresa de Calcuta, però també hi ha una santedat diària de molts homes i dones, i això dóna esperança. La santedat és més gran que els escàndols".
 
No va faltar en la conversa el tema de les perifèries existencials, referida aquesta vegada a la situació dels catòlics divorciats que s'han tornat a casar. "El problema no es pot reduir només al fet si poden combregar o no, perquè qui planteja la qüestió en aquests termes no entén com és el problema real... És un problema greu de responsabilitat de l'Església en relació a les famílies que viuen en aquesta situació. L'Església en aquests moments ha de fer alguna cosa per resoldre els problemes de la nul·litat matrimonial". El papa va reiterar que abordarà aquest tema amb el grup de vuit cardenals amb què es reunirà a primers d' octubre al Vaticà, i que també es discutirà en el pròxim Sínode dels Bisbes sobre la relació antropològica de l'Evangeli amb la persona i la família, per tal que "sinodalment s'estudiï aquest problema" ja que "aquesta és una perifèria existencial real".
 
Traducció: Marta Nin