(Fundació Pere Tarrés) Roser Riera i Ribes és, des de principis de 2017, alumna del Programa Universitari per a Gent Gran de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL. L’hem entrevistat per conèixer els motius que l’han portat a les aules als vuitanta-un anys i per saber què li aporta.
Com va conèixer el Programa Universitari per a Gent Gran?
El vaig conèixer fullejant la revista Tres Torres en la que hi havia un escrit, per mi engrescador, d’Enric Benavent, professor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL. Era el segon dilluns de gener de 2017 quan vaig decidir anar a conèixer la Facultat. Un cop allà, van convidar-me a assistir a la classe de Psicologia Vital, que s’estava impartint en aquell moment, i que em agradar molt.Vaig decidir matricular-me i el primer trimestre vaig començar l’assignatura de Psicologia Vital impartida per la professora Conxita Luna Tarrés.
Com valora aquests mesos a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés – URL?
Han passat uns 10 mesos i me’n faig creus, de tant ràpids, però que han servit perquè volgués continuar amb la tasca tan bonica que he començat. Per mi, això és un gran repte, estudiar i relacionar-me, perquè no vull que el meu estat cognitiu s’empobreixi en un tres i no res perquè no el faig treballar.
Què li ha suposat, amb vuitanta-un anys fets, tornar a les aules de la universitat?
Aquesta experiència ha fet que tingues l'ocasió, no sols d'aprendre, sinó, de conèixer a unes companyes de classe, que tenen una “alegria vital” increïble: una és la Pilar, la primera que vaig conèixer, desprès la Yolanda, la Teresa i la Isabel totes, maques i joves, em van acollir com una més entre elles. Les cinc van començar el segon trimestre juntes i en acabar, per no perdre el contacte, vam decidir crear un grup de WhatsApp per comunicar-nos, en el que vam afegir la professora Carmen Fernández. D'aquesta manera tan senzilla vaig fer realitat un dels meus somnis al fer-me gran, estudiar alguna cosa que m'omplis i m'agradés i fer-ho pas a pas. Esperant això sí, que l'esforç, el temps invertit i la feina ben feta, faci que pugui gaudir de la satisfacció que deu fer graduar-se
Què li aporta ser alumna del Programa Universitari per a Gent Gran?
D’entrada estic molt “joiosa” i encantada amb l’oportunitat d’estudiar aquí, a la Universitat Ramon Llull, on el meu nebot Roger, també va estudiar. Estic satisfeta d'acumular coneixements i d’invertir tant bé aquest temps, procurant aprofitar-lo. Demano a Déu que em permeti arribar al dia de la meva graduació amb la família, amics i residents. Això és el que més il•lusió em fa i el que més desitjo. Parlo de residents perquè, des de fa set anys, vis en una residència i estic molt contenta de ser-hi. Potser a algú li pot semblar estrany, però és així. Des que hi visc tinc temps per fer moltes activitats i a més, sempre estic acompanyada.
El Programa Universitari per a Gent Gran
És un programa de la Facultat d´Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull especialment dissenyat per a gent gran. El Programa Universitari per a Gent Gran s'emmarca en les recomanacions de les organitzacions internacionals i nacionals respecte a la integració de la gent gran en la vida social i cultural.
Des d'aquesta perspectiva fomenta el desenvolupament personal, tant en la seva dimensió individual com social, i té un component que es tradueix en una millora de la qualitat de vida de les persones participants, alhora que manifesta una preocupació a través dels coneixements i experiències compartides.
Es tracta d’una formació de qualitat centrada en la persona i capaç de respondre a les necessitats de la gent gran, tot seguint les noves lleis universitàries amb clara vocació social pel que fa a l’impuls de més i millors oportunitats d’aprenentatge al llarg de tota la vida.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.