Diversitat i minories religioses pel Dia del Llibre

(David Casals/CR) La festivitat del Dia del Llibre pot ser també un bon pretext per conèixer millor la diversitat i les minories religioses presents a casa nostra des de finals del Segle XIX. A Catalunya Religió, seleccionem els següents títols:

ISLAM. ‘Ser musulmán en España. Derechos religiosos y debate identitario’ (Milenio)

Abdennur Prado, un dels pensadors islàmics de Catalunya més destacats, i que ha sobresortit per la seva teologia progressista i compromesa, enumera en aquest llibre les traves i discriminacions amb què es troben els musulmans de Catalunya i d’Espanya arrel de les seves creences. La principal conclusió és que, vint anys més tard de firmar-se els acords de cooperació entre l’Estat i les minories religioses, en el cas de l’Islam aquests són paper mullat.

ESPIRITUALITAT JUEVA. ‘El llibre de la creació’ (Fragmenta)

És un dels títols fonamentals de la Càbala i l’espiritualitat jueva, redactat entre els segles II i IV, editat i traduït en català i castellà pel poeta, traductor i doctor en filologia semítica Manuel Forcano, que en la seva introducció, destaca que la millor paraula per definir aquesta obra és “misteri”.

CÀBALA. ‘Maasé Bereshit’ (Mario J. Sabán)

Mario Saban, que presideix la xarxa Tarbud Sefarad dedicada a la difusió de la cultura jueva a l’Estat, porta anys dedicat a l’estudi de la història, filosofía i espiritualitat jueves. Al gener de 2013 ha publicat, en forma de llibre, el treball d’investigació ‘Maasé Bereshit’, el Misteri de la Creació, on aprofundeix en la història del pensament místic jueu des dels origens fins a l’actualitat, explica les dimensions del cabalístic ‘Arbre de la Vida’ i pretén ajudar a desvetllar el ‘Misteri de la Creació’.

ECUMENISME I DIÀLEG INTERRELIGIÓS. ‘Mirada de Pau’ (Mediterrània)

Jordi Puig i Martín escriu les memòries del Pare caputxí Joan Botam, un dels grans impulsors i pioners a Catalunya en el diàleg entre les diferents esglésies cristianes, l’ecumenisme, i més recentment, el diàleg interreligiós. El llibre també fa un repàs per la història contemporània dels caputxins, de l’Església católica catalana i del seu paper en la lluita antifranquista, amb cèlebres episodis com la ‘Caputxinada’, un dels primers grans actes en contra del Règim.

DRETS CIVILS. ‘Los otros mártires. Las religiones minoritarias en España desde la Segunda República a nuestros días’ (Akal)

Aquest assaig vol reconèixer a totes aquelles persones que durant tants anys van lluitar a favor dels rets civils, una història molt sovint silenciada i que encara es desconeix. Per fer-ho, l’autor recorre a la documentació històrica de les tradicions religioses i també a testimonis . L’objectiu és oferir una aproximació a l’existència d’altres confessions religioses més enllà del culte oficial associat al poder temporal.

BUDISME. ‘El Budismo en España. Historia, visibilización e implantación’ (Akal)

El catedràtic Francisco Díez de Velasco analitza en aquest llibre la recent implementació del budisme a l’Estat, on a dia d’avui ja té uns 300 llocs de culte i uns 80.000 practicants. És la primer llibre que pretén explicar la realitat del budisme a Espanya, i per fer-ho, ha entrevistat a responsables i seguidors d’aquesta tradició, i s’ha fet un ampli treball de camp.

PENTECOSTALISME. ‘Los zapatos del predicador’ (Noufront)

Les esglésies pentecostals i carismàtiques van néixer als Estats Units fa poc més d’un segle, i en aquest poc temps, han crescut espectacularment. Aquest llibre escrit per Mario Escobar pretén explorar la història del pentecostalisme, coincidint amb els 50 anys de presencia a l’Estat d’una de les esglésies pentecostals més destacades, les Assemblees de Déu.

ÈTICA PROTESTANT. ‘Protestantismo y crisis’

Arrel de la crisi, se'n parla molt sobre les diferències entre l’ètica dels països del sud i del nord d’Europa. Quin component hi té la religió? Hi influeix la Reforma protestant, com va apuntar Max Weber fa un segle? Els principis ètics i morals del protestantisme poden ajudar a superar la crisi? Són algunes de les preguntes que respon en aquest assaig Máximo García Ruiz, sociòleg i doctor en Teologia, i membre de l’Associació de Teòlegs Juan XXIII.