Urgeixen més recursos de l’Administració per a l’alumnat vulnerable

Aquest curs escolar ha començat sense l’impacte organitzatiu que les mesures Covid van provocar a les escoles. La sensació de ‘normalitat’ sembla haver-se instal·lat a casa nostra, una percepció que era ben necessària.

En qualsevol cas, llegíem a la premsa d’ahir que les inquietants previsions econòmiques per a aquesta tardor pronostiquen posar en tensió encara més l’economia de moltes famílies, que a dia d’avui estan passant dificultats. En aquest sentit, les administracions preveuen que es disparin les peticions d'algunes beques, com les de menjador, que en aquest principi de curs ja han augmentat de manera significativa. Continuava la notícia dient que en alguns punts, com al Vallès Occidental, la demanda d’aquestes beques ha crescut un 9% respecte a l'any anterior, però que si s’analitzen els darrers cinc anys, l'increment és del 43,3%, segons xifres del Consell Comarcal del Vallès Occidental

Càritas Barcelona posa l'accent en que la pujada de la inflació és una de les explicacions a l’augment de la demanda, també observada per aquesta entitat. El curs passat, 2021-22, ja van detectar respecte a l'anterior un important creixement en aquesta partida. Mentre que en el curs 2020-21 van destinar 22.448 euros a aquest concepte, en el següent la xifra va ascendir fins als 38.703, la qual cosa suposa un increment del 72%. Al seu darrer informe FOESSA, s’apunta que el 40% de les famílies amb infants i adolescents viuen en exclusió social, i que la xifra s’enfila fins al 50% en el cas de les famílies monoparentals. “El 20% de les llars amb infants i adolescents ateses per Càritas viuen sense cap ingrés. En aquest context, les activitats de lleure i esportives són més necessàries que mai, per tal que els infants i adolescents puguin gaudir d’un temps de qualitat on desenvolupar les seves habilitats”, afirmen fons de la institució.

Traslladant al nostre context aquestes informacions, sabem tots que la normativa imposa l’Administració que estableixi els ajuts necessaris per garantir l'accés dels alumnes socialment desfavorits, en funció de les seves característiques socioeconòmiques (articles 6.3, 50.3 i 202 de la LEC), pel que fa a les activitats o als serveis que no tenen caràcter gratuït, però que estan associades a l'escolarització (activitats complementàries, servei de menjador escolar, etc.). També la llei li ordena aportar recursos addicionals als centres del Servei d’Educació Catalunya en funció de les necessitats educatives específiques i la tipologia de les famílies dels alumnes que atén el centre i en funció de les característiques socioeconòmiques de la zona (art. 48 de la mateixa LEC).

Aquestes obligacions no poden romandre en l’esfera merament retòrica. És un mandat legal molt clar que no és ni buit de contingut ni gens extravagant. Les nostres escoles són les que estan realitzant un esforç descomunal per atendre aquestes situacions. L’escola cristiana ni margina ni discrimina, perquè l’atenció d aquest alumnat és una indiscutible prioritat de les titularitats i dels equips de les escoles. Si aquesta responsabilitat per part de l’Administració no existeix o és insuficients, són les escoles les que acaben suportant la tensió que es genera, tant per a les seves possibilitats d’actuació davant d’aquesta problemàtica social com també a la seva viabilitat econòmica. I precisament les escoles amb més presència i acció social són les que es troben en situació més fràgil.

El Govern té no només l’obligació, sinó també la necessitat de posar-hi remei. L’increment en la inversió i en la dotació de recursos per aquestes situacions i totes les altres, que han de fer de l’equitat no només una expressió plaent per a la política sinó una justa realitat, ha de ser immediata, suficient i equitativa a tot el sistema educatiu. Les escoles ja estan actuant, i ho continuaran fent mentre disposin de mitjans. Però l’Administració ha de fer ja un pas endavant de manera urgent. Fem ja aquest pas endavant, per bé dels alumnes, de la societat i de les escoles del país.