La tecnologia té una aparença a vegades deshumanitzadora. Necessitaria una mica més de justificació el que vaig a escriure però la Il·lustració, i en general la Modernitat, que sorgeix dels ideals lliberals del segle XIX, varen posar èmfasi en la importància de la tecnologia pel progrés de la humanitat. Un progrés que sovint era vist com il·limitat i emancipador. Així la ciència i la tecnologia es justificarien per si mateixes com a portadores d’aquest progrés i fundarien una espècie de nova cosmovisió que alguns han denominat “cientificisme”. Va ser la nova benvinguda al pragmatisme i a les visions materialistes. D’una forma suposadament neutral aquelles visions haurien d’anar substituint la saviesa de les tradicions religioses i espirituals. Encara que molts avui creuen haver superat aquest marc mental, no és tant clar que sigui així, ja que la força d’aquelles idees segueix persistint amb força en la ment de l’home contemporani. Davant d’això ens podem preguntar: És la tecnologia per si mateixa deshumanitzadora o bé pot tenir sentit humà? Pot tenir ànima la tecnologia?
Vaig assistir ja fa uns dies a l’Exporecerca jove que es va realitzar a La Salle-Universitat Ramon Llull. En aquesta mostra alguns joves molt actius de la ESO i el batxillerat presentaven durant uns dies en uns estands els seus treballs de recerca. La major part dels treballs eren idees innovadores de tipus tecnològic per solucionar algun problema mediambiental, urbanístic, de salut, ecològic, etc. Va ser interessant comprovar el talent que té alguna gent jove per trobar solucions innovadores als problemes. De passada vull dir que no hi crec massa amb això que a vegades es diu de que els joves d’avui estan menys preparats. És una formació, potser diferent, però en alguns casos potser fins i tot sigui bastant millor que la que vàrem tenir nosaltres (no s’hi val jutjar des d’on estem ara).
En la inauguració d’aquella Exporecerca ,el Director general de la Salle Miquel Angel Barrabeig donava algunes claus per la formació dels enginyers a la seva institució que em semblen rellevants: La primera idea és que els joves han d’aprendre Enginyeria o Arquitectura actuant, fent , resolent problemes... Per això és important estimular la creativitat i talent dels joves i oferir-los-hi entorns on puguin desenvolupar-lo. La Salle és una institució que des de fa anys –explicava el director- va apostar per crear aquests espais per aprendre fent, amb instal·lacions, laboratoris, recursos adequats,... al costat de professors que ajuden i estimulen l’aprenentatge i l’actitud creativa. Però això no és tot, hi ha d’haver -deia Barrabeig- propòsit, és a dir saber per a què es important el que fem. I aquí entra el ésser de la persona: El que es faci ha de ser rellevant per a fer més còmode, mes fàcil, o més realitzada la vida de les persones. És a dir que l’ésser de la persona pot estar també al bell mig del treball d’un enginyer o d’un arquitecte. En el centre de la tecnologia pot haver-hi també la consideració i la promoció de l’ésser de la persona. Així doncs hi pot haver una tecnologia amb ànima!
Si ho pensem bé hem de reconèixer que també pel nostre progrés com a persones hem d’actuar amb propòsit. No ens podem quedar esperant que tot se’ns resolgui sense fer res. Actuar amb propòsit vol dir tenir també aquesta actitud de voler millorar a través de l’acció. Voldrà dir segurament també -es clar- que cometrem alguns errors, però en aixecar-se i continuar hi ha una part important de l’aprenentatge de la vida, no?. D’aquesta actitud en saben els enginyers amb ànima i els podrà ser útil doncs en el seu procés com a persones.
Ho tenen molt clar a La Salle des de fa anys i, de manera molt natural, ho tenien també clar aquestes noves generacions d’estudiants que varen participar en l’Exporecerca jove.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.