La subvenció del finançament addicional: reflex d’una realitat

Dèiem la setmana passada que urgeixen més recursos de l’Administració per a l’alumnat vulnerable, centrant-nos en els ajuts al menjador i en la situació que pateixen moltes famílies, d’acord amb la dada de l’informe FOESSA, de Càritas, que apunta que el 40% de les famílies amb infants i adolescents viuen en exclusió social, i que la xifra s’enfila fins al 50% en el cas de les famílies monoparentals.

Com les escoles ja coneixeu, el dia 7 de setembre es publicava al DOGC la resolució del finançament addicional per als centres concertats, del curs 2021/2022. Una subvenció que està plenament relacionada amb el context que relatem. L’objecte d’aquest ajut es aportar recursos addicionals als centres privats que presten el Servei d'Educació de Catalunya en entorns de característiques socioeconòmiques desafavorides, amb la seva finalitat d’evitar la discriminació dels alumnes pertanyents a famílies en situació econòmica més desafavorida, suplint les aportacions que les famílies no poden realitzar per motius econòmics, i que serveixen per finançar les activitats complementàries que desenvolupa el centre.

Una finalitat que recull substancialment conceptes que la societat en general i el sistema educatiu i les escoles en particular entenen i volen afrontar: evitar la discriminació per causes econòmiques en qualsevol dels aspectes de l’escolarització i, en definitiva, com diu la LEC, atendre el reclam social de fer possibles al mateix temps els objectius d’equitat i d’excel·lència de la nostra educació, que són garantia de progrés personal, obligant l’Administració a compensar les possibles desigualtats d’origen social a l’interior del sistema educatiu i d’abordar amb garanties d’èxit la integració escolar de tots els alumnes.

Fixant-nos en aquesta subvenció concreta, intentem prendre el pols a la situació per fer-ne una mena de diagnòstic. Procurarem ser imparcials i fonamentar-nos en dades objectives, fugint de visions subjectives, en opinions o en valoracions apriorístiques. Per això, ens centrem en les dades que la pròpia resolució de concessió aporta, i les hem comparat amb la subvenció del curs anterior (curs 2202/2021) i en d’altre una mica més llunyana (curs 2017/2018).

Les dades que s’obtenen són les següents: El curs 2021/2022, la partida pressupostària destinada ha estat de 12,05 ME. El curs 2020/2021 fou de 8,05 ME, mentre que el 2017/2018 va ser de 6,6 ME. Comparant els dos cursos immediatament precedents, un increment del 49,6% en la dotació, xifra gens menyspreable. Les escoles beneficiàries passaren de 227 el curs 20/21 a 294 el posterior, un 29,5% més.

Però si posem en relació la quantitat de la dotació amb la dels alumnes beneficiaris i l’import que finalment en rep cadascú, les dades se suavitzen. Partim d’una situació: la dotació de la subvenció és invariable, de manera que si l’alumnat beneficiari és més gran del previst, l’assignació final per a cadascun d’ells disminueix. Així ho contemplen les bases reguladores d’aquesta ajuts i, de fet, així passa. Veiem-ho.

El curs 2021/2022, els alumnes beneficiaris han estat 22.156. El curs 2020/2021, 15.267. Un augment del 45,2%. A priori, podríem inferir que si l’increment de la partida ha estat del 49,6% i el creixement de l’alumnat del 45,2%, la dotació ampliada hauria pogut absorbir l’augment dels beneficiaris. Però resulta que, un cop distribuïda la subvenció entre l’alumnat que s’hi ha pogut acollir, el curs 2021/2022 cada alumne ha rebut 543,97 €, mentre que el curs 2020/2021, foren 527,48 €/alumne/any. És a dir, un increment del 3,13%. La conclusió que se’n deriva, a tenor exclusivament de la dada econòmica, és que mentre que l’alumnat que ha pogut beneficiar-se dels ajuts ha augmentat en 6.889, l’assignació per a cadascun ho ha fet en 16,49 € anuals, 1,6 € mensuals... L’increment del 49,6 en l’import global s’acaba traduint en el 3,13% per alumne...

Tenint en compte dos factors més: el primer, que la barrera que s’imposa a les escoles que vulguin accedir a l’ajut és disposar-ne d’un 10% d’alumnat que pertany pertanyents a famílies en situació econòmica més desafavorida, la qual cosa comportaria haver d’incrementar aproximadament en 2.500 alumnes la xifra total. I un segon, que aquest alumnat disposi de la resolució del Director/a dels SSTT conforme el reuneix. En aquest sentit, una altra dada: mentre que el curs passat les escoles demanaren ajut per a 25.628 alumnes, la concessió ho fou per als 22.156 abans concretats. Partint de les dades de les escoles, un 13,5% de l’alumnat amb aquest perfil encara no ha estat oficialment reconegut, advertint que d’aquest percentatge s’ha exclòs l’alumnat que és beneficiari del Pla de Xoc a la ciutat de Barcelona, per evitar-ne desviacions.

Hi ha més dades al tinter, com per exemple, que la xifra de 22.156 alumnes beneficiaris ja supera la prevista a la memòria econòmica del Decret de Preinscripció i Matrícula, que la quantificava en 21.295 per al curs 2021/2022...

Però la conclusió ha de ser necessàriament una: cal posar remei a aquesta situació. L’increment en la inversió i en la dotació de recursos per aquesta ajuts s’ha incrementat, però és clarament insuficient. I l’actuació és urgent. Les escoles afectades estan en tensió econòmica molt accentuada, i l’escenari global no ajuda a millorar-la. Ara es parla de pressupostos... Que l’Administració sàpiga aprofitar l’ocasió per fer el pas endavant. És el moment.