L’experiència cristiana

Aquest és el títol de l’últim llibre que va escriure l’amic Julio Ciges, prevere valencià del Grup Cristià del dissabte i que va morir ara fa un any, el 16 de desembre de 2022, després d’una vida al servei de l’Evangeli i de la justícia. Com diu el subtítol del llibre, Julio Ciges condensava en aquesta obra seua “l’encontre, el seguiment i el compromís” que fa possible “una experiència d’encontre amorós i una resposta amorosa de seguiment”.

Julio Ciges Marín, nascut el 1947 a Anna, a la comarca valenciana de la Canal de Navarrés, i que els darrers anys va ser el capellà de la parròquia de Maria Immaculada de Vera, era llicenciat en psicologia per la Universitat de València, promotor del Fòrum Cristianisme i Món d’avui i membre del Grup Cristià del dissabte. Ciges va desenrotllar la seua tasca pastoral en parròquies pastorals i obreres de la perifèria de València, en comunitats cristianes i com a consiliari en els Moviments apostòlics de la GOAC i la JOC, acompanyant els cristians en el seu compromís per la transformació de la societat i la renovació evangèlica de l’Església.

Aquest llibre, de 204 pàgines i publicat per l’editorial Nueva Utopía, inclou set capítols i sis annexos, a més de la presentació que fa el teòleg Joaquim Garcia Roca, l’epíleg de Josep Vicent Boira, la introducció de l’autor de l’obra i una extensa bibliografia final.

En la presentació del llibre, Ximo Garcia Roca ens recorda el trobament i la reflexió de Julio “amb immigrants a Alemanya, amb laics de la Institució Teresiana a Lió, amb els consiliaris de la Germandat Obrera d’Acció Catòlica a Espanya, amb catequistes al Paraguai i amb els responsables de la pastoral penitenciària a València”. I és que Julio Ciges era un capellà “atípic”, incòmode per al poder eclesiàstic, ja que com diu Joaquim Garcia Roca, “desenrotlla una acció profètica” que el porta “a parlar obertament de Déu, de l’amor, del compromís, del sofriment, de l’espiritualitat sobre les que l’esquerra i un cert cristianisme postmodern han mantingut un incòmode silenci”.

Julio Ciges, com ens recorda en la presentació del llibre Joaquim Garcia Roca, era “un dels membres fundadors i actual coordinador del Grup Cristià del dissabte, que anima la resistència en temps de sotsobra”. I és que, “respectat i estimat per la seua sinceritat, ignorat i temut per la seua llibertat, sempre ha cregut que Jesús era un autèntic pertorbador de qualsevol ordre i de tot poder”. Perquè com diu molt bé Ximo Garcia Roca, “l’anarquisme evangèlic” de Julio Ciges, “el porta a rebutjar la democràcia controlada pels poders econòmics, el sistema capitalista que descarta i mata, el patriarcat que sotmet les dones, el clericalisme que sufoca l’ideal igualitari de la Bona Nova”. Per això, allunyat “dels centres de poder eclesiàstics, en els seus escrits i compromisos obri solcs, desperta les consciències adormides, lluita contra les fronteres i defensa el valencià com a llengua de ple dret a l’Església”.

Els qui puguen llegir aquest llibre, continua Ximo Garcia Roca en la seua presentació, “sabran agrair el to conversacional de les conferències i el caràcter pedagògic dels Annexos que caracteritzaven les xarrades dels qui van viure en permanent estat de conversa”. La lectura d’aquesta obra, acaba Garcia Roca, que “a vegades sembla una simfonia i d’altres una peça de jazz, no deixa indiferent, sinó que invita”, en paraules del poeta José Ángel Valente, a viure alerta encara i a ser matinadors, “perquè cada nou dia matineu/ disposats a trobar nous camins. I a inventar-los”.

En la introducció del llibre, Julio Ciges ens transmet l’origen d’aquesta obra, que no és sinó “compartir la meua experiència de vida”.

El llibre de Julio conté aquests set capítols:

1 - Necessitat de recuperar l’espiritualitat cristiana del seguiment davant la inhumanitat del sistema. L’encontre creient que ens fa experimentar-nos persones cristianes.

2 - L’experiència de la gratuïtat o la gràcia de la fe. El trobament creient que ens fa experimentar persones cristianes.

3 - La mirada esperançada: El tarannà amb el qual ens situem en el món.

4 - El compromís compassiu i misericordiós: la nostra peculiar manera de sanar els cors ferits i de transformar el món.

5 - Amb la força de l’Esperit serem testimonis del Regnat de Déu.

6 - El cristianisme no és una religió: L’experiència cristiana trenca l’esquema de la religió.

7 - La crida permanent a la conversió i a la transformació radical.

Pel que respecta als set annexos que inclou aquest llibre, el primer és la carta que Julio Ciges va escriure al papa Francesc.

El segon és la carta que Ciges dirigí als líders del planeta presents en la Cimera del G-20 de Buenos Aires, el 2018.

Els altres annexos són uns textos per la reflexió i la pregària personal.

Finalment, a l’epíleg Josep Vicent Boira, professor de la Universitat de València, defineix magníficament aquest llibre amb aquestes dues característiques: “Agitar-nos fins a no deixar-nos que ens florim en les nostres creences i servir-nos de discerniment en el nostre caminar”. Com diu Josep Vicent Boira, “Julio Ciges ens ofereix un llibre que no és un compendi de teologia ni un llibre de religió convencional. L’autor ens proposa fonamentalment un llibre d’alerta i de crida, de profunda experiència humana”. I Josep Vicent Boira acaba així: “Si alguna cosa he après del llibre, és que Déu no és neutral. Ell ha decidit intervindre en la història per defendre la gent dèbil i oprimida”.

Anime els lectors de Catalunya Religió a llegir i a reflexionar sobre Déu i l’home, a partir del que, amb passió, ens transmetia Julio Ciges en el seu llibre.

Coneixia Julio des de feia molts anys. El mes d’agost de 2021 ens vam vore al santuari del Miracle quan, amb altres capellans va fer uns dies de recés i de descans a la Casa d’Espiritualitat. Però crec que Agustín Abarca, de l’Associació de veïns i veïnes, amics i amigues de la Malva-rosa, defineix a la perfecció qui era i com era l’amic Julio. Abarca ha dit, molt encertadament, que Julio Ciges era una persona que alçava “la seua veu per reivindicar una Església oberta, dialogant, amb perspectiva de gènere i propera als sectors populars i obrers”. I és que Julio Ciges, com deia Agustín Abarca, formava “part d’aquesta altra Església que respira aires de llibertat i que celebra la paraula en valencià, en l’idioma del poble”. Un idioma que la jerarquia del País Valencià, desgraciadament, continua arraconant i menyspreant.

A l’any de la seua mort, hem de donar gràcies a Déu per la vida i pel testimoniatge de Julio Ciges, que el passat 18 de novembre va ser homenatjat pel Grup Sant Jordi de Promoció i Defensa dels Drets Humans, en la trobada que es va fer a Barcelona, amb unes paraules del prevere valencià, Vicent Estarlich, del Grup del dissabte.