Aquestes podrien ser les paraules del papa Francesc o d’un altre bisbe de l’Església, d’un mossèn o d’una religiosa. O també d’una parella que viu la fe i porta anys i més anys casada. Però en realitat són les sàvies i assenyades paraules que l’igualadí Jordi Savall va dir en una entrevista recent.
El director de la Capella Reial, Hespèrion XXI i Le Concert des Nations, venia a dir que la vida només té sentit des de l’amor. I és que, com va dir fa uns anys, també en una entrevista, l’actor andorrà Marc Cartes: “L’amor mou el món i el pot salvar”.
Només des de l’amor s’explica l’actitud d’un home ja gran que es trobava al centre de salut, perquè a les 12 l’havia de visitar el metge. A dos quarts d’una, després de mitja hora esperant d’entrar al despatx del cardiòleg, aquell home li va dir a la infermera que havia de marxar perquè a la una, com cada dia, li donava el dinar a la seva esposa que tenia alzheimer i que vivia amb ell en una residència. La infermera li digué que el metge no trigaria a visitar-lo i que, a més, si arribava tard, com que la seva esposa ja no el coneixia, a causa de l’Alzheimer, no s’hauria de preocupar, perquè algú de la residència ja li donaria el dinar a la seva muller. L’home li contestà que era veritat que la seva esposa ja no el coneixia, però que ell sí que la coneixia a ella i era la mateixa dona amb la qual s’havia casat feia seixanta anys i no volia deixar de fer el que feia cada dia: donar-li el dinar a la seva muller. I l’home se n’anà a la residència. I és que com deia Ramon Llull: “cap cosa (cap persona), no pot ser estimada, si no és coneguda”.
Com diu Sant Pau, l’amor “no passa mai”, no caduca mai. Evidentment, si tenim cura d’ell, com un foc a la llar, que si constantment estem afegint-hi llenya, no s’apagarà mai. L’home que cada dia donava el dinar a la seva esposa, podia haver fet seves les paraules de Jordi Savall en aquella entrevista: “És que la vida sense l’amor és possible?” Amb el seu gest ple d’afecte per la seva muller, donava també la raó a allò que “morir no és deixar de viure sinó deixar d’estimar”.
Jordi Savall, que en aquella entrevista afirmava que “un envelleix quan perd la il·lusió, i jo la il·lusió la tinc cent per cent”, deia també que és “una persona que necessita estimar”. I ho explicava així: “L’amor ve d’una dimensió interior molt profunda. Però a vegades passa que al cap de molts anys aquesta connexió es deteriora, i continues, perquè tens un compromís, perquè hi ha estima”. I hi afegia encara: “L’equilibri que trobes a la vida depèn del fet que estimis les persones que hi ha al teu costat i que estimis el que fas”.
L’escriptora xilena Isabel Allende, que va tenir la seva filla Paula un any en coma, deia que durant aquell any havia après d’ella el millor que li podia haver ensenyat i és que “és més important estimar que ser estimat” i també, que “només tens el que dones”. És el mateix que deia Sant Pau, quan posava en boca de Jesús aquestes paraules: “Fa més feliç donar que rebre”. Per això quan més estimem més feliços som, ja que sempre rebem o retrobem el que donem. Com un bumerang. I és que, com deia amb molt de seny Jordi Savall, “és que la vida sense l’amor és possible?”
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.