Viure en llibertat

Si hi ha molts àmbits en els quals es fa referència a la llibertat, no és en el de la fe on això resulta més habitual. El que s’esmenta sovint és la llibertat religiosa i s’esmenta per al·ludir principalment al dret de les persones a identificar-se amb una o altra religió.

El fet que no considerem amb la mateixa freqüència la llibertat dels cristians es deu a dos motius principals: perquè es pressuposa i dona per fet que els cristians ja en son, de lliures, o perquè hi ha qui pot considerar el fet religiós com a contradictori amb el fet de la llibertat.

A la Bíblia, des del Gènesi fins al Nou Testament, es poden descobrir les nombroses i diferents maneres que tenen de viure en llibertat els éssers humans creats per Déu. Els profetes de l’Antic Testament no deixen de créixer en llibertat, fins que arribem a Jesucrist al Nou Testament. Els profetes mostren amb la mateixa llibertat la seva resposta a la crida personal que la missió que els hi és encomanada.

Jesús, des de la seva infantesa, es mostra igualment lliure. Lliure quan viu amb Josep i Maria i lliure quan, ja a dotze anys, va tot sol al temple per estar-se entre els mestres de la Llei “escoltant-los i fent-los preguntes”.

La llibertat dels dotze deixebles cridats per Jesús és com la dels profetes. Jesús els crida pel seu nom però son ells els que el segueixen. Segueixen sempre Jesús quan és entre ells, alguns s’adormen a Getsemaní, algun arriba a la creu, i molts s’amaguen fins a la Pentecosta. És la llibertat dels deixebles de Jesús, que només es veu minvada, de vegades, pel dubte o la por.

Les dones que segueixen Jesús, igualment de manera lliure, volen escoltar-lo i seguir-lo de prop. O escoltar-lo i servir-lo, com Marta i Maria. O n’hi ha que s’acosten al sepulcre, diumenge al matí, amb els olis aromàtics, “eren Maria Magdalena, Joana i Maria, mare de Jaume”. Igual que Maria, que en llibertat, ha acceptat ser mare del seu Fill i és amb Ell fins al peu de la creu, i fins a la Pentecosta, amb les dones i els deixebles.

La llibertat del cristià, del seguidor de Crist és la mateixa llibertat que la de tots els que ens han precedit. És la llibertat sense la qual no es pot viure tot el que es veu i es coneix de tots els sants i santes que “no han anteposat res a l’amor del Crist” (sant Benet) o ho han ofert tot al Senyor, “preneu, Senyor, i rebeu tota la meva llibertat, la memòria, l’enteniment i tota la voluntat” (sant Ignasi de Loiola).

És la llibertat dels que ens envolten que, després de molts anys, son testimonis d’una vida de fe que encara viuen i transmeten amb els gestos i les paraules.

En què consisteix en definitiva la llibertat de l’home i la dona cristians? La llibertat cristiana no és només la que permet de viure acomplint els compromisos lliurement adquirits.

Escoltar els que ens envolten i ens precedeixen fa descobrir moltes coses. Un dia fa descobrir que la llibertat en l’home i la dona cristians és la que permet de desprendre’s de tot allò que els impedeix de ser lliures. Adonar-se d’aquesta perspectiva de la llibertat per mitjà de la fe ofereix la possibilitat que amb els anys de vida la llibertat no desaparegui o es torni impossible, sinó que no deixi d’esdevenir cada vegada més possible i més gran.