La pregària

Si es comencés per fer una enquesta a cada cristià sobre la seva pregària, sobre la seva manera de pregar, s’aconseguirien molts trets comuns, però, en definitiva, s’obtindrien tantes maneres de fer pregària com cristians. Amb la Quaresma, s’inicia un període concret de pregària de l’any litúrgic. És amb aquest motiu que apareix la possibilitat de meditar sobre la pregària.

Una primera aproximació és la que fa referència a la pregària individual i a la pregària col·lectiva, és a dir, en grup, en família o en comunitat. Aquesta pregària té lloc en diferents espais: una cambra particular, el temple, la capella, un indret poblat, una gran ciutat o un indret solitari.

Es pot entrar en la pregària amb el cant, amb el silenci, repetint el Parenostre, la pregària que Jesús ens va ensenyar, o repetint la pregària que en un moment determinat ens ve al cap, al cor o als llavis, o recitant un salm.

Hi ha qui prega dret, o assegut, o agenollat. Amb braços i mans recollits o bé amb els braços oberts o amb les mans esteses. Igualment es pot pregar passejant, mentre ens desplacem amb un vehicle, o bé quiets i a prop d’un símbol religiós.

Amb la Litúrgia de les Hores s’aconsegueix de santificar tot el dia. Amb la pregària personal hom s’adreça a Déu quan comença el dia, quan beneeix el plat que té a taula, en algun moment destacat de la jornada o quan acaba el dia.

De la mateixa manera que es poden reservar unes hores al dia a la pregària, es poden reservar uns dies o períodes concrets durant l’any. Això vol dir cercar dies i indrets adients que permetin i afavoreixin la pregària.

Hi ha igualment moments i espais inesperats, sense cap símbol concret, que permeten trobar Déu enmig de totes les persones i situacions. Moments de pregària imprevistos i inesperats.

Els infants, que tenen molta capacitat d’admiració, quan comencen a adreçar-se a Déu ho fan amb breus pregàries, apreses o inventades, amb cants i amb dibuixos. De joves i adolescents es mantenen els cants i les pregàries espontànies. En l’home i la dona cristians la pregària es canta o es fa en silenci. Es diu en forma de pregària de perdó, de lloança i de petició. La pregària és viscuda com una acció de gràcies i una lloança en els moments que els homes i les dones se saben de la mà de Déu, de la mà d’Aquell que no abandona mai els qui ha creat. La pregària de petició i la de perdó son semblants a la pregària de Jesús els quaranta dies que passà en el desert. I, amb totes elles, la pregària dels goigs i les penes de cada dia amb la petició constant a Déu: “Vull fer la vostra voluntat.”

Aquests son alguns dels trets que ens aproximen a la pregària. Coneixem, però, la dificultat d’explicar què vol dir pregar: per pregar només cal posar-se a pregar; per pregar cal saber fer silenci interior; és enmig de les pròpies paraules que hom es capaç de reconèixer Déu que se li adreça.

La primera setmana de Quaresma ens ofereix el salm 24 per a la pregària:

“Feu que conegui, Senyor, les vostres rutes,

que aprengui els vostres camins.

Encamineu-me en la vostra veritat, instruïu-me”.