A l’inici de la seva intervenció a la Tribuna Joan Carrera, el dia 24 d’octubre, Javier Madrazo es referí al que habitualment es diu que manca als cristians: saber donar raó de la seva fe. Aquesta qüestió recorda la Primera Epístola de sant Pere que refereix algunes de les actituds del cristià per no veure’s afeblit en la persecució: “I, si patiu per causa de la justícia, sortosos de vosaltres. No tingueu cap por d’ells ni us en contorbeu, sinó respecteu, santament, el Senyor Crist en els vostres cors, sempre promptes a respondre a qualsevol qui us demani raó de l’esperança que hi ha entre vosaltres.” (1 Pe 3, 14-15)
El motiu de la xerrada del polític basc va ser efectivament l’esmentat: “Com viu un polític cristià el seu compromís en un ambient bel·ligerant”. A partir d’aquesta constatació s’anà descabdellant la vivència política i la vivència cristiana del qui ha estat, entre d’altres responsabilitats, diputat del Parlament Basc i conseller d’Habitatge i Afers Socials del Govern Basc.
El cristià es mou d’habitual entre la recerca íntima i personal de la fe i, a la vegada, la recerca que es fa de manera social i comunitària de la mateixa. El testimoni de Madrazo mostrà com la seva vivència de polític cristià d’esquerres materialitza aquesta recerca de manera continuada i els reptes i contradiccions que això li suposa. Com el fet de trobar-se sovint qüestionat per dues bandes: per la política pel fet de ser cristià i per la cristiana pel fet de ser polític.
El teòleg i enginyer basc viu la seva fe a partir de l’Església en sortida que molt sovint esmenta el papa Francesc. Església en sortida que vol dir Església oberta a tots i a tothom. D’aquí que Madrazo mostri una certa preocupació davant del que ell anomena les noves espiritualitats. Un tipus d’espiritualitat que corre el perill de romandre centrada en ella mateixa i no una fe que cerqui d’anar a trobar i servir l’altre.
El qui transmeté el seu compromís de vida de fe es mostrà crític amb el tracte que ha rebut el camí sinodal de l’Església empès pel papa Francesc i el tracte a l’Església que a partir d’aquí n’hauria d’anar sorgint. No sembla que aquesta sigui la voluntat de molts bisbes, entre ells d’espanyols. Madrazo qüestionà aquest clergat i es mostrà a favor d’una Església que dialogui sobre les qüestions que preocupen la gent en l’actualitat. És a dir, es mostrà a favor de debatre i reflexionar sobre aspectes que, no per repetits, son menys importants, com la funció de les dones i els laics dins de l’Església i la relació que s’estableix entre els laics i el clergat.
Respecte a la situació d’immobilitat que sembla imperar en certes qüestions i situacions Madrazo va fer una crida a la funció i la força de les bases, des de les parròquies, dins de l’Església. Per tal de no deixar-ho tot en mans de qui pot no tenir prou força o prou voluntat per a moure’s. Mobilització aquí vol dir anar a la recerca de respostes i solucions concretes, sense obviar la doctrina cristiana, però evitant, a la vegada, de sotmetre la vida cristiana a situacions aparentment estancades o sense solució.
No hi ha cap voluntat, ara mateix, d’endinsar-se en l’àmbit estrictament polític deslligat del cristià. L’exposició de Javier Madrazo fou una mostra de vitalitat i de treball amb la voluntat de construir una humanitat capaç de ser transformada pels valors evangèlics. Amb el testimoni de la seva vivència política cristiana, el polític basc transmeté de quina manera el missatge de l’evangeli esdevé un motor per als cristians. Tota l’exposició constituí una manera de donar raó de la fe que, seguint Jesucrist i amb l’Esperit Sant, el cristià pot viure i transmetre individualment i comunitàriament.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.