El brainstorming és un terme conegut des de fa anys que s’utilitza per resoldre una situació tan incòmoda com pot ser la manca d’iniciatives en un moment i un lloc determinats. No només la manca d’iniciatives en un àmbit com el de la publicitat, sinó en qualsevol tipus d’empresa o projecte. La traducció més coneguda per a la paraula brainstorming és la de “pluja d’idees”. En la pràctica, aquest fet consisteix a exposar la màxima quantitat possible d’idees entre unes quantes persones sense fer massa atenció als detalls. D’aquesta manera tot es concentra en les idees i en les possibilitats de generar novetat que comporten.
Per als homes i dones cristians, la trobada amb Déu, la pregària, és el que alimenta la seva vida de fe i, sempre, genera novetat. No s’entén aquí la novetat com un canvi radical produït per un brainstorming particular, sinó com una transformació personal de la vida que s’esdevé gràcies a la recerca de Déu per mitjà de la fe.
El papa Francesc, a la Carta Encíclica Lumen fidei (La llum de la fe) es refereix a la fe no com una pregunta, com una qüestió que la humanitat planteja, sinó, tot el contrari, com una resposta: “La fe és la resposta a una Paraula que interpel·la personalment, a un Tu que ens crida pel nostre nom.” (Lumen fidei, 1, 8)
Son molts els homes i les dones (des dels profetes i els sants) els que en la vivència de la fe han esdevingut testimonis de la fe resposta que coneixem per Francesc. És la fe resposta que resulta, a la vegada, camí de vida, perquè mou a l’esperança i a la recerca d’una vida plena en Jesucrist.
Al segle XXI pot ser motiu de fe adonar-se de les diverses maneres com la resposta dels cristians s’ha anat fent manifesta. És la resposta que ha esdevingut vida en les comunitats cristianes i en els seus ministres, en els ordes religiosos i en tot el que han inspirat per obra de l’Esperit Sant. Existeixen igualment moltes iniciatives particulars que, des del camp de les arts i fins al de la política, passant per diversos tipus d’iniciatives socials, son d’inspiració cristiana. Son, totes elles, iniciatives que han trobat en la fe en Jesucrist la seva font de vida i el motiu d’existir i, sempre, per als altres. Aquest diumenge, en la Solemnitat de Crist Rei, ho diu l’evangeli de Mateu: “Tot allò que fèieu a cadascun d’aquests germans meus, per petit que fos, m’ho fèieu a mi.” i “Tot allò que deixàveu de fer a cadascun d’aquests, per petit que fos, m’ho negàveu a mi.”
És molta la varietat d’iniciatives que omplen la vida de cristians i no cristians des de la infantesa i durant tota la seva existència. Aquesta varietat, però, no deixa de ser motiu, de vegades, d’enfrontaments, competència i discussió. Fins i tot pot ser motiu d’exclusió i discriminació entre uns i altres. Son, aquestes, situacions que, quan es donen, estan molt lluny de la unió i el reconeixement dels diferents dons que caldria viure constantment dins de l’Església. Reconèixer aquesta riquesa en la societat hauria de ser motiu d’acció de gràcies per tal de permetre de trobar-hi la presència de Déu i de l’Esperit Sant.
Igualment, totes les iniciatives que han estat inspirades per la fe de molts cristians poden orientar i alimentar la vivència de la fe com a resposta personal. És la resposta de cada home i de cada dona a una crida constant a sortir d’un mateix per tal de predisposar-se a viure de manera nova el que Déu mai no imposa i sempre ofereix.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.