Un vas d'aigua fresca

(Jaume Duch) Una deficient interpretació de les paraules de Jesús ens pot portar sempre a una certa tristor i desconcert. Això ens pot passar quan sentim que Jesús diu: "Qui estima el pare o la mare, els fills i les filles més que a mi, no és bo per venir amb mi". Llavors pot semblar que Déu s'erigeix en rival en les qüestions de l'amor humà legítim. Com podria ser possible que Jesús, missatger de la pau, ens fes entrar en conflicte amb els nostres pares, germans i fills?

Cal adonar-se que, en aquesta ocasió, Jesús no parla directament a la multitud, sinó que s'adreça als deixebles, i que les seves paraules són la conclusió dels consells donats als qu seguint els seus passos aniran per tot arreu anunciant l'Evangeli. Són persones que ja han optat per Jesús i han viscut moments ben compromesos amb Ell. Jesús els demana seriositat en el seguiment, per tal de ser dignes de la crida que han rebut.

Els apòstols, doncs, són convidats a viure una relació plena amb Déu, com la relació que unia Jesús amb el Pare. La renúncia a la qual Jesús els crida no és la de l'allunyament de la gent, sinó que esdevinguin testimonis d'una comunitat nova en la qual l'amor ho ha d'omplir tot de sentit. Ben mirat, però, es tracta també d'una crida que és vàlida per a tothom. L'ambit de la vida nova del cristià no exclou ningú, ni ofega el goig de la convivència amb els de casa.

Estimar Déu "amb tot el cor" ve a ser un "sí" incondici onal, és a dir, acceptar sense reserves l'actitud de Jesús: "Pare, no es faci la meva voluntat sinó la vostra." Cal, doncs, ser realista i no oblidar mai que l'amor lliure i profund al qual Jesús ens vol portar a viure no pot coexistir amb l'egoisme possessiu i adulterat, capaç de separar algunes persones i tancar-les en el reducte de l'oblit, i arribar fins a no estimar ningú, ni als de casa ni els del carrer.

És cert que estimar, a la manera de Jesús, pot portar sofriment, ruptures, incomprensió i dificultats. És segurament allò de: "Portar la pròpia creu", sigui quina sigui la seva forma. És com si Jesús digués: "Heu d'estar disposats que us passi el que m'ha passat a mi." En el fragment de l'Evangeli d'avui no es tracta, doncs, d'escollir entre dos amors: l'amor a Jesús i l'amor a la resta de la gent. Ha de quedar ben clar que l'amor és un de sol. Ell va dir: "Qui doni un got d'aigua fresca a un d'aquests petits, només perquè és deixeble meu, us asseguro que no quedarà sense recompensa."

Amics, si Jesús, el Senyor, ens ha acollit, ens ha ofert el vas d'aigua que apaga tota set, ens cal obrir, també, la porta a tots els assedegats. Millor, però, no esperem pas que truquin, val més que siguem nosaltres els qui els sortim a l'encontre per oferir-los el got d'aigua, ja que amb seguretat és a Déu a qui trobarem.