Diumenge passat escoltàvem en el Sermó de la Muntanya la crida de Jesús a sobrepassar amb amor l'imperi de la llei. Avui llegim els darrers exemples d'aquest capítol, cal anar més enllà de la" justícia tal com l'entenen els homes, per viure "d'amor", que és la justicia segons Déu.
Quanta sang no s'ha vessat en el món en nom de la justícia. Bonica paraula per encobrir, a vegades, la set de venjança. Quant de temps no hem necessitat per deixar caure la pedra de la mà. Allò de "Ull per ull i dent per dent" ja va ser en el seu temps un progrés per aturar la desmesura de la violència irracional, però encara falta molt per arribar al ple acompliment de l'exigència evangélica: "Estimeu els enemics."
Nosaltres, que esperàvem que el senyor ens donés la raó i acabés amb els nostres enemics que, a més de no pensar com nosaltres, trepitgen els nostres interessos. Doncs no, Jesús ens diu: no et deixis vèncer pel mal, perdona els enemics. Estimar els qui ens estimen no és difícil, el que val és seguir estimant quan ja no hi ha raons per estimar, o estimar a qui no et tornarà mai més amor ni carícies. Cal no equivocar-se a l'hora de comprendre què vol dir estimar els enemics, perquè això entre altres coses vol dir: tornar a perdonar, una i moltes vegades.
Jesús avui ens torna a sorprendre, ens desconcerta, sobretot quan ens proposa coses que van més enllà de la lògica del sentit comú. Ell, però, parla al cor de les persones i revela l'art diví de tornar bé per mal per superar l'arrogància del mal amb la sobirania del bé. La proposta innovadora de Jesús té com a fonament una afirmació radical: "Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte." Cal adonar-se que aquestes paraules ens plantegen seriosos interrogants: el programa de Jesús és rea litzable? O és una pura utopia per als somiadors?
Ens farà bé pensar el que diu la segona lectura, que l'home és home i alhora és imatge de Déu, presència viva de l'Esperit diví. Jesús, en demanar pel nostre viure humà el nivell diví, no demana impossibles, assenyala tan sols la cima vers la qual hem de caminar amb el cor i les obres. Caminar és feina nostra, l'arribada a la darrera cima és gràcia de Déu.
En un món com el nostre: violent, sense misericòrdia, ple d'interessos i de prejudicis mesquins, cal creure i acceptar contra tota aparença que perdonar i respectar tothom és la força eficaç del no violent. Que l'única i bona opció per frenar l'espiral del mal és el perdó. És cert que tot això demana valentia i maduresa, demana fer nostre l'estil de Jesús que en morir va perdonar. No som els únics convidats a creure tot això, són molts els homes i dones que ens han passat al davant deixant-nos l'aire fresc de la seva generositat, perquè puguem fer front a la xardor de l'odi i la violència.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.