Cert que tu, Senyor, ets Vida i Resurrecció,
però també ets absència i mort,
Tu que va venint a aquest món vas morir sol.
I ara ets també el llunyà,
amagat en cada immigrat que no té rostre.
Mentre tots apartem la mirada
perquè no ens rosegui el cor,
Tú romans present en tots aquests germans,
que nosaltres excloem.
Ara, tots aquests maltractats són l'ombra del Crist-Absent,
del Crist que matem darrera els nostres filats,
perquè per a Ell no hi ha lloc en la nostra societat,
del Crist abandonat al desert,
que mor sense pa ni aigua,
mentre nosaltres vivim en tot el confort,
Arrenglerats al teu costat, Senyor,
el dia d'aquests germans fet de Fosca,
és un Silenci obstinat, és una simple aparença.
pensant en aquests abandonats, et demanem, Senyor,
que omplis la seva Absència.
(Del llibre Pregar amb la immigració, de Pepe Rodado. CPL: Barcelona 2010)
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.