Som dominants o servidors a l’estil de Jesús? Divendres Sant

Divendres Sant. Cicle B
Barcelona, 3 d’abril de 2015

Una cosa és la història de la mort de Jesús i una altra la interpretació teològica que se li ha donat a aquesta mort.
Què ens diu la història de la mort de Jesús? Que els grans sacerdots del Temple de Jerusalem es van adonar que Jesús i la Religió –tal com ells l’entenien– eren del tot incompatibles. “Nosaltres tenim una llei –li diuen a Pilat, el procurador romà– i segons aquesta llei aquest home ha de morir.”
Jesús és irreconciliable amb la Religió jueva quan en ella uns homes –els dirigents– se serveixen de Déu per dominar i exercir la violència sobre les persones indefenses.

La interpretació teològica de la mort de Jesús no es pot fer de manera que s’acabi assegurant que “sense vessament de sang no hi ha perdó.” (Heb. 9,22)
Perquè aquest criteri està refusat en la carta als hebreus.
I perquè aquest principi porta cap a la idea del Déu vampir que necessita sang i mort per perdonar. Això és una blasfèmia.
La mort de Jesús no es pot entendre des de la religió.
Per què?
Perquè no va ser un acte religiós, sinó la cruel execució d’un condemnat per l’autoritat civil.
La mort de Jesús no s’entén des de la devoció, perquè un crucificat no és una imatge de pietat sinó el símbol real més fort de l’exclusió social.

La mort de Jesús només es pot comprendre com exponent culminant de la lluita per la llibertat, és a dir, la lluita per la humanització que sobrepuja tota mena de deshumanització, que és la categoria més freqüent en la societat dels dominadors i dels dominats o esclaus del Sistema.

Què som nosaltres en la nostra vida habitual?
–dominem, més o menys despòticament?
–o bé, servim amb humilitat i generositat?
–ajudem a qui més o necessita?
–o bé destorbem la bona marxa de la convivència amb les nostres insolents apetències i insolidaris egoismes?
Ens fem estúpidament i ridículament els imprescindibles?

Què som nosaltres?
Dominants o bé honrats i lleials servidors segons l’estil de Jesús?