Som cristians de mirada curta. L’Ascensió

L’Ascensió. Cicle A
Barcelona, 1 de juny de 2014

Al llarg dels segles s’han divulgat formes molt diverses d’imaginar el cel.
A vegades s’ha considerat el Paradís com una mena de país de les meravelles oblidant pràcticament Déu com a única font de la plenitud humana.
Altres vegades, s’ha insistit gairebé exclusivament en la visió beatífica de Déu excloent tota altra mena de felicitat.
També es parla amb freqüència de la pau eterna, final de totes les fatigues d’aquesta vida.
Els teòlegs actuals són avui molt sobris en parlar del cel i defugen totes les representacions ingènues.
La nostra plenitud final està més enllà de qualsevol experiència terrenal.
Els teòlegs fan referència al llenguatge de l’amor i de la festa.
Per què?

Perquè l’amor és l’experiència més fonda i plena de la persona humana.
Estimar i ser estimat, aquest és el nus de la qüestió.
Ara bé: on hi ha el gaudi de l’amor, allà hi neix la festa.
La festa sense ruptures, ni dolor, ni mort.
La festa de l’amistat entre tots els pobles i entre totes les persones.
La festa de la plenitud i de la creativitat màxima, el goig de la llibertat total.

Els cristians actuals mirem poc el cel perquè estem aferrats a les realitats immediates i moridores.
No ens atrevim a esperar gran cosa de res ni de ningú, ni de Déu.
Som de mirada curta.
Deia el P. Teilhard de Chardin: “Cristians, a només vint segles de l’Ascensió, ¿què n’heu fet de l’esperança cristiana?”
Què hi respondríeu vosaltres?

Resumint:
Què ens ve a dir aquesta festa?
Que aquell pobre i humil treballador manual, aquell desconegut veí del poblet de Natzaret, per la seva vida coherent, fidel al designi de Déu, viscuda amb llibertat i audàcia per fer el que Déu Pare li demanava i esperava d’ell:
– el seu afany i la seva lluita per fer un món més habitable i menys ingrat, sobretot pels més desgraciats de la vida
– aquell humil i senzill Jesús
– aquell home tan humà i entranyable

És el que ens dibuixa l’ascens fins a assolir la plenitud de les nostres aspiracions més profundes i més nobles.
Això és el que significa i ens promet la festa de l’Ascensió.
Com hi pensem respondre nosaltres?