Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 25 de juny de 2013
El papa ha basat la seva homilia en la primera lectura de la litúrgia del dia, del capítol 13 de la Gènesi, on s’explica la discussió entre Abram i Lot sobre la divisió de la terra. “Quan llegeixo això penso en el Pròxim Orient, i prego molt el Senyor que ens doni a tots la saviesa, aquella saviesa
per la pau – no ens barallem, jo per aquí, tu per allà... ”.Abram “continua caminant”. “Ell havia deixat la seva terra per anar no sabia a on, però el Senyor li ho diria”. Continua caminant perquè creu en la Paraula de Déu que “l’havia convidat a sortir de la seva terra”.
“Abram marxa de la seva terra amb una promesa: tot el seu camí és anar cap a aquesta promesa. I el seu recorregut també és un model del nostre recorregut. Déu crida Abram, una persona i, d’aquesta persona, en fa un poble. Si anem al Llibre de la Gènesi, al començament, a la Creació, podem trobar que Déu crea els estels, crea les plantes, crea els animals, crea les, els, les, els... Però crea l’home: al singular, un. Déu sempre ens parla al singular, a nosaltres, perquè ens ha creat a imatge seva, i semblants a Ell. I Déu ens parla al singular. Va parlar a Abram, i li va fer una promesa i el va convidar a sortir de la seva terra. Nosaltres, els cristians, hem estat cridats al singular: ningú de nosaltres és cristià per pura casualitat! Ningú!”.
Hi ha una crida “amb el nom, amb una promesa”: 'endavant! Jo sóc amb tu! Jo camino al teu costat'''. I això Jesús ho sabia, “fins i tot en els moments més difícils s’adreça al Pare”.
“Déu ens acompanya, Déu ens crida pel nom, Déu ens promet una descendència. I això és en certa manera la seguretat del cristià. No és una casualitat, és una crida! Una crida que ens fa anar endavant. Ser cristià és una crida d’amor, d’amistat; una crida a arribar a ser fill de Déu, germà de Jesús; a ser fecund en la transmissió d’aquesta crida als altres, a convertir-nos en instruments d’aquesta crida”.
“Hi ha molts problemes, molts problemes; hi ha moments difícils: Jesús en va passar tants! Però sempre amb aquella seguretat: ‘El Senyor m’ha cridat. El Senyor és amb mi. El Senyor m’ha promès’”. El Senyor “és fidel perquè ell no pot renegar mai de si mateix: Ell és la fidelitat”. Abram “és ungit pare, per primer cop, pare dels pobles”.
“Pensem, doncs, també en nosaltres, que hem estat ungits en el bateig, i pensem en la nostra vida cristiana. Algú dirà: ‘Pare, jo sóc pecador...’. Però és que tots ho som. Això ja ho sabem. Tot rau en el fet de saber-se pecadors i anar endavant, endavant amb aquella promesa que ens ha fet, amb aquella promesa de fecunditat, endavant, dient-ho als altres, explicant als altres que el Senyor és amb nosaltres, que el Senyor ens ha triat, i que Ell no ens deixa mai sols, mai! Aquesta certesa del cristià ens ajudarà”.
“Que el Senyor ens doni, a tots nosaltres, aquest desig d’anar endavant, que va tenir Abram, enmig dels problemes; però d’anar endavant amb aquella seguretat que Ell m’ha cridat, que m’ha promès moltes coses maques, i que és amb mi!”.
Traducció: Marta Nin
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.