Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 10 de juny de 2013
El papa Francesc ha començat la seva homilia observant com sant Pau, al començament de la Segona Carta als Corints, fa servir nombroses vegades la paraula ‘consolació’. L’Apòstol dels Gentils, ha afirmat Francesc, “parla als cristians joves en la fe”, persones “que han començat el camí de Jesús des de fa poc temps”. I Pau insisteix precisament en això, encara que “no tots ells fossin perseguits”. Eren persones normals, “però havien trobat Jesús”. Per aquest motiu, hi ha havia “un canvi de vida tan gran que era necessària una força especial de Déu”, i aquesta força és la consolació. El papa ha dit que la consolació “és la presència de Déu en el nostre cor”. Però, per tal que el Senyor “sigui en el nostre cor, cal obrir la porta”, cal la nostra “conversió”.
“La salvació és això: viure en la consolació de l’Esperit Sant, no pas viure en la consolació de l’esperit del món. No! La del món no és salvació, és pecat. La salvació és anar endavant i obrir el cor, perquè vingui aquesta consolació de l’Esperit Sant, que és la salvació. Però, no es pot negociar una mica per aquí i una mica per allà? Fer una macedònia, diguéssim? Una mica d’Esperit Sant, una mica d’esperit del món... No! O una cosa o l’altra”.
El Senyor ho diu clarament, remarca el papa: “No es poden servir dos amos: o servim el Senyor o servim l’esperit del món”. No es poden “barrejar”. Per això, quan estem oberts a l’Esperit del Senyor, podem entendre la “nova llei que el Senyor ens porta”: les Benaurances, de les quals ens parla l’Evangeli d’avui. Segons Francesc, aquestes benaurances, “només s’entenen si una persona té el cor obert, s’entenen des de la consolació de l’Esperit Sant”, “no es poden entendre només amb la inteŀligència humana”.
“Són els nous manaments. Però si nosaltres no tenim el cor obert a l’Esperit Sant, semblaran ximpleries. ‘Però, mira, ser pobres, ser humils, ser misericordiosos no sembla pas una cosa que ens porti a l’èxit’. Si no tenim el cor obert i si no hem gaudit de la consolació de l’Esperit Sant, que és la salvació, no s’entén tot això. Aquesta és la llei per als qui han estat salvats i han obert el seu cor a la salvació. Aquesta és la llei dels lliures, amb aquella llibertat de l’Esperit Sant”.
Una persona “pot regular la seva vida, ordenar-la segons una llista de manaments o procediments”, una llista “merament humana”. Però això, “al final, no ens porta pas a la salvació”, només el cor obert ens porta a la salvació. Francesc ha recordat com hi havia molta gent interessada a “examinar” la “doctrina nova i després barallar-se amb Jesús”. I això passava perquè “tenien el cor tancat en les seves coses”, “coses que Déu volia canviar”. Per què hi ha tanta gent amb el “cor tancat a la salvació?”. Perquè “tenim por de la salvació. La necessitem, però en tenim por”, perquè quan ve el Senyor “per salvar-nos ho hem de donar tot. I mana Ell! I això ens fa por” perquè “volem manar nosaltres”. I, per entendre “aquests nous manaments” necessitem la llibertat que “neix de l’Esperit Sant, que ens salva, que ens consola” i ens “dóna la vida”.
“Avui podem demanar al Senyor la gràcia de seguir-lo, però amb aquesta llibertat. Perquè si nosaltres el volem seguir només amb la nostra llibertat humana, al final ens tornarem uns hipòcrites com aquells fariseus i saduceus, que es barallaven amb Ell. La hipocresia és això: no permetre que l’Esperit canviï el cor amb la seva salvació. La llibertat de l’Esperit, que ens dóna l’Esperit, també és una mena d’esclavitud, una ‘esclavitud’ al Senyor que ens fa ser lliures, és una altra llibertat. En canvi, la nostra llibertat és només una esclavitud, però no al Senyor, sinó a l’esperit del món. Demanem la gràcia d’obrir el nostre cor a la consolació de l’Esperit Sant, perquè aquesta consolació, que és la salvació, ens faci entendre bé aquests manaments. Que així sigui”.
Traducció: Marta Nin
