El regne de Déu no és un espectacle, ni un "carnaval", "no estima la publicitat": és l'Esperit Sant a fer-lo créixer, no són "el plans pastorals". Ho recorda el Papa Francesc aquest matí a la Missa de la Casa Santa Marta comentant l'Evangeli avui (Lc 17,20-25). Tota l'homilia comença, de fet, a partir de la pregunta que els fariseus demanen a Jesús: "Quan vindrà el regne de Déu?"
Una pregunta senzilla, que sorgeix d'un bon cor i apareix moltes vegades en l'Evangeli, subratlla el Papa. Per exemple, Joan Baptista, quan es troba a la presó, angoixat, envia els seus deixebles a preguntar a Jesús si ell és el que ha de venir o si n’haurien d'esperar un altre. O també, en un altre passatge, la pregunta torna, aquesta vegada "descarada": "si ets, tu, baixa de la creu". "Sempre el dubte", la "curiositat" sobre quan vindrà el regne de Déu, assenyala Francesc.
"El regne de Déu ja és en mig vostre" és la resposta de Jesús. Aquell "joiós anunci" a la sinagoga de Natzaret quan Jesús, després d’haver llegit un passatge d'Isaïes, diu que aquella Escriptura s’ha acomplert "avui" en mig d’ ells.
Com la llavor, sembrada creix des de dins, així el Regne de Déu creix "d’amagat" en mig "de nosaltres" - insisteix el Papa - o es troba amagat com "la joia o el tresor", però "sempre en la humilitat".
"Però qui dóna creixement a aquella llavor, qui la fa germinar? Déu, l'Esperit Sant que està en nosaltres. I l'Esperit Sant és l'esperit de suavitat, l'esperit d’humilitat, l'esperit d'obediència, l'esperit de simplicitat. És ell qui fa créixer a dins el regne de Déu, no són els plans pastorals, les grans coses ... No, és l'Esperit, d’amagat. Fa creixa i arriba el moment i apareix el fruit".
En el cas del bon lladre, el Papa es pregunta qui ha estat a sembrar la llavor del Regne de Déu en el seu cor, potser la mare -i es podria suposar - o potser un rabí quan li explicava la llei. Després, potser, se n’ha oblidat, però en cert moment "d’amagat" l'Esperit ho fa créixer. Tot això li diu al Papa que el regne de Déu sempre és "una sorpresa" perquè és "un do donat pel Senyor".
Jesús explica també que "el regne de Déu no ve d’una manera d’atreure l'atenció i ningú no dirà: “Heus que potser és allí ". "No és un espectacle o pitjor encara", però moltes vegades es creu que és -“un carnaval", reitera. el Papa.
"El regne de Déu no es presenta amb la supèrbia, amb l’orgull, no li agrada la publicitat: és humil, amagat i així creix. Crec que quan la gent mirava la Mare de Déu, allà, que seguia Jesús: "Aquella és la mare, oh ...". La dona més santa, però d’amagat, ningú sabia el misteri del regne de Déu, la santedat del Regne de Déu. I quan estava a prop de la creu del fill, la gent deia : 'Però pobra dona amb aquest criminal com a fill ... '. Ningú ho sabia ".
El regne de Déu, per tant, creix sempre d’amagat perquè "és l'Esperit Sant que hi ha dins nostre", recorda el Papa, qui "el fa germinar fins a donar fruit".
"Tots nosaltres estem cridats a fer aquest camí del Regne de Déu: és una vocació, és una gràcia, és un do, és gratuït, no es compra, és una gràcia que Déu la dóna. I tots nosaltres batejats tenim a dins l'Esperit Sant. Com és la meva relació amb l'Esperit Sant, el que fa créixer en mi el Regne de Déu? Una bona pregunta per a fer-nos avui tots nosaltres: crec, jo hi crec, hi crec realment que el regne de Déu està en mig de nosaltres, està amagat o m'agrada millor l'espectacle?".
Francesc conclou exhortant a demanar a l'Esperit Sant la gràcia de fer germinar "en nosaltres i en l'Església, amb força, la llavor del Regne de Déu perquè esdevingui gran, doni refugi a moltíssima gent i doni fruits de santedat."
Traducció per Pere Prat Serra
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.