Papa: "La pau de Jesús és real, no com la del món, que està adormida"

La veritable pau no la podem fabricar nosaltres, és un do de l’Esperit Sant. És el que ha afirmat el Papa Francesc a la Missa matinal a Casa Santa Marta. El Pontífex ha subratllat que «una pau sense la Creu no és la pau de Jesús» i ha recordat que tant sols el Senyor pot donar-nos la pau en mig de les tribulacions. El servei d’Alessandro Gisotti:

«Us deixo la pau, us dona la meva pau». Francesc ha centrat la seva homilia al voltant de les paraules de Jesús als deixebles a l’Últim Sopar. El Papa s’ha refermat en el significat de la pau donada pel Senyor. El pas dels Actes dels Apòstols de la Primera Lectura d’avui, ha revelat, narra les moltes tribulacions que han patit Pau i Bernabé al llarg dels seus viatges pel fet d’anunciar l’Evangeli. «Aquesta és la pau que dona Jesús?», es pregunta el Papa. I de seguida ha observat que Jesús destaca que la pau que dona Ell no és la que dona el món.

El món vol una pau adormida que no faci veure la Creu

«La pau que ens ofereix el món -comenta- és una pau sense tribulacions; ens ofereix una pau artificial», una pau que queda reduïda a «tranquil·litat». És una pau, contínua, «que tant sols mira les seves coses, tenir-ho tot ben assegurat, que no manqui res», una mica com era la pau del ric Epuló. Una tranquil·litat que produeix «tancaments», que no veu «més enllà»:

«El món ens ensenya el camí de la pau amb anestèsia: ens adorm per no veure una altra realitat de la vida: la Creu. Per això Pau diu que s’ha d’entrar al Regne del cels per mitjà del camí que és ple de tribulacions. Però, és possible trobar la pau entre les tribulacions? Per part nostra, no: nosaltres no som capaços de fer una pau que ofereixi tranquil·litat, una pau que sigui psicològica, una pau feta per nosaltres per què les tribulacions existeixen: hi ha qui pateix dolor, hi ha qui pateix una malaltia, hi ha qui pateix una mort, hi ha qui... La pau que dona Jesús és un regal: és un do de l’Esperit Sant. Aquesta pau segueix endavant entre les tribulacions. No és una espècie d'estoïcisme, com el que fa el faquir: no. És una altra cosa».

La pau de Déu no es pot comprar, sense Creu no hi ha veritable pau

La pau de Déu, ha continuat, és «un do que ens fa anar endavant». Jesús, després d'haver donat la pau als deixebles, pateix al Mont de les Oliveres i és allà on «ofereix tot a la voluntat del Pare i pateix, però no li manca el consol de Déu». De fet, l’Evangeli explica que «se li aparegué un àngel del cel per a consolar-lo»:

«La pau de Déu és una pau real, que és a la realitat de la vida, que no nega la vida: La vida és així. Hi ha patiment, hi ha malalts, hi ha moltes coses dolentes, hi ha guerres... però la pau que ve de dins, que és un regal, no es perd, es tira endavant portant la Creu i el patiment. Una pau sense Creu no és la pau de Jesús: és una pau que es pot comprar. Podem fabricar-la nosaltres. Però no és duradora: s’acaba».

Demanem la gràcia de la pau interior, do de l’Esperit Sant

Quan algú s’enrabia, ha revelat, «perd la pau». Quan el meu cor «es pertorba –ha afegit Francesc– és per què no estic obert a la pau de Jesús», per què no sóc capaç «d’afrontar la vida com ve, amb les creus i els dolors que venen». Hem de ser capaços de demanar al Senyor la gràcia de la Seva pau:
«Hem d’entrar al Regne de Déu travessant moltes tribulacions». La gràcia de la pau, de no perdre la pau interior. Hi havia un Sant que deia, parlant de tot això: «La vida del cristià és un camí a cavall entre les persecucions del món i el consol de Déu» (Sant Agustí, La Ciutat de Déu XVIII, 51, ndr). Que el Senyor ens faci entendre be com és aquesta pau que Ell ens regala amb l’Esperit Sant».

Traducció per Mònica Mor