Papa Francesc: “La visita a Hongria ha estat un viatge d'arrels i de ponts”

Audiència General 3 de maig 2023

Catequesi. El Viatge a Hongria

Estimats germans i germanes, bon dia!

Fa tres dies que vaig tornar del viatge a Hongria. Vull donar les gràcies a tots els que han preparat i acompanyat aquesta visita amb la pregària, i renovar el meu reconeixement a les Autoritats, a l’Església local i al poble hongarès, un poble valent i ric d’història. Durant la meva estada a Budapest he pogut sentir l’afecte de tots els hongaresos. Avui m’agradaria parlar-vos d’aquesta visita a través de dues imatges: les arrels i els ponts.

Les arrels. Vaig anar com a pelegrí a un poble, la història del qual – com va dir Sant Joan Pau II – ha estat marcada per «molts sants i herois, envoltats de gent humil i treballadora» (Discurs amb motiu de la cerimònia de benvinguda, Budapest, 6 de setembre 1996). És realment cert: he vist tanta gent senzilla i treballadora custodiant amb orgull els lligams amb les mateixes arrels. I entre aquestes arrels, com ho han demostrat els testimonis durant les trobades amb l’Església local i amb els joves, hi ha, en primer lloc, els sants: sants que han donat la vida pel poble, sants que han donat testimoni de l’Evangeli de l’amor i que han estat llum en els moments de foscor; tants sants del passat que avui ens exhorten a superar el risc del derrotisme i de la por del demà, recordant que Crist és el nostre futur. Els sants ens recorden això: Crist és el nostre futur.

Tanmateix les sòlides arrels cristianes del poble hongarès s’han posat a prova. La seva fe ha estat provada pel foc. De fet, durant la persecució atea del 1900, els cristians van ser atacats violentament, amb Bisbes, sacerdots, religiosos i laics assassinats o privats de la llibertat. I mentre s’intentava talar l’arbre de la fe, les arrels van romandre intactes: va quedar una Església amagada, però viva, forta, amb la força de l’Evangeli. I a Hongria aquesta última persecució, amb l’opressió comunista havia estat precedida per la del nazisme, amb la tràgica deportació de tanta població jueva. Però en aquell atroç genocidi molts van destacar per la resistència i la capacitat de protegir les víctimes, i això va ser possible perquè les arrels de la convivència eren fermes. Nosaltres a Roma tenim una bona poetessa hongaresa que va passar totes aquestes proves i explica als joves la necessitat de lluitar per un ideal, per no ser vençuts per les persecucions, pel desànim. Aquesta poetessa avui fa 92 anys: feliç aniversari, Edith Bruck!

Però encara avui, tal com va sorgir en les trobades amb els joves i amb el món de la cultura, la llibertat està amenaçada. Com? Sobretot amb els guants blancs d’un consumisme que anestesia, pel qual un es conforma amb una mica de benestar material i, oblidant el passat, “sura” en un present fet a mida de l’individu. Aquesta és la persecució perillosa de la mundanitat, que duu a terme el consumisme. Però quan l’únic que compta és pensar en tu mateix i fer el que et sembla i t’agrada, les arrels s’ofeguen. És un problema que afecta a tota Europa, on el dedicar-se als altres, el sentir-se comunitat, sentir la bellesa de somniar junts i de crear famílies nombroses estan en crisi. Tota Europa està en crisi. Reflexionem, doncs, sobre la importància de cuidar les arrels, perquè, només aprofundint-les, les branques creixeran cap amunt i donaran fruits. Cadascun de nosaltres ens podem preguntar, també com a poble, cadascun de nosaltres: quines són les arrels més importants de la meva vida? On estic arrelat? Me’n recordo, me’n preocupo?

Després de les arrels, aquí teniu la segona imatge: els ponts. Budapest, va néixer fa 150 anys de la unió de tres ciutats, és cèlebre pels ponts que la travessen i que n’uneixen les parts. Això ha recordat, especialment en les trobades amb les Autoritats, la importància de construir ponts de pau entre els diferents pobles. És, en particular, la vocació d’Europa, anomenada, com a “pont de pau”, a incloure les diferències i a acollir els qui truquen a les seves portes. En aquest sentit, és preciós el pont humanitari creat per a tants refugiats de la veïna Ucraïna, que he pogut trobar, admirant també la gran xarxa de caritat de l'Església hongaresa.

El País està molt compromès construint “ponts per al demà”: la seva atenció a la cura ecològica és gran – i aquesta és una cosa molt, molt bonica d’Hongria – la cura ecològica és per a un futur sostenible, i es treballa per edificar ponts entre les generacions, entre la gent gran i els joves, que avui és un repte irrenunciable per a tots. Hi ha també ponts que l’Església, tal com va sorgir en la reunió especial, està cridada a oferir a l’home d’avui, perquè l’anunci de Crist no pot consistir només en la repetició del passat, sinó que ha de ser sempre actualitzat, per ajudar així les dones i els homes del nostre temps a redescobrir Jesús. I, finalment, recordant amb agraïment els bells moments litúrgics, la pregària amb la comunitat grecocatòlica i la solemne Celebració eucarística amb molta participació, penso en la bellesa de crear ponts entre els creients: el diumenge a la Missa van ser presents cristians de diferents ritus i Països, i de diferents confessions, que treballen bé tots junts a Hongria. Construir ponts, ponts d’harmonia i ponts d’unitat.

En aquesta visita, m’ha sorprès la importància de la música, que és un tret característic de la cultura hongaresa.

Finalment, m’agrada recordar, al començament del mes de maig, que els hongaresos són molt devots de la Santa Mare de Déu. Consagrats a ella pel primer rei, sant Esteve, per respecte estaven acostumats a dirigir-se a ella sense pronunciar-ne el nom, invocant-la només amb els títols de la reina. A la Reina d’Hongria confiem aquest estimat país, a la Reina de la pau confiem la construcció de ponts en el món, a la Reina del cel, que aclamem en aquest temps pasqual, confiem els nostres cors perquè estiguin arrelats en l’amor de Déu.

Traducció: Josep M. Torrents.