Salutació del papa Francesc des de la Plaça de Sant Pere del Vaticà abans de la pregària de l’Angelus 26 de maig de 2013
“Estimats germans i germanes,
Bon dia! Aquest matí he fet la meva primera visita a una parròquia de la diòcesi de Roma. Dono gràcies al Senyor i us demano que pregueu pel meu servei pastoral en aquesta Església de Roma, que té la missió de presidir la caritat universal.
Avui és el Diumenge de la Santíssima Trinitat. La llum del temps pasqual i de la Pentecosta renova cada any en nosaltres la joia i l’estupor de la fe; reconeixem que Déu no és una cosa vaga, el nostre Déu no és un Déu 'esprai', és concret, no és abstracte, sinó que té un nom: «Déu és amor». No és un amor sentimental, emotiu, sinó l’amor del Pare que és a l’origen de cada vida, l’amor del Fill que mor a la creu i ressuscita, l’amor de l’Esperit que renova l’home i el món. Pensar que Déu és amor ens ajuda, perquè ens ensenya a estimar, a donar-nos als altres com Jesús es va donar a nosaltres i camina amb nosaltres pel camí de la vida.
La Santíssima Trinitat no és el producte de raonaments humans; és el rostre amb què Déu mateix s’ha revelat, no des de dalt d’una càtedra, sinó caminat amb la humanitat. És precisament Jesús que ens va revelar el Pare, i que ens va prometre l’Esperit Sant. Déu ha caminat amb el seu poble en la història del poble d’Israel, i en Jesús ha caminat sempre amb nosaltres i ens ha promès l’Esperit Sant que és foc, que ens ensenya tot el que nosaltres no sabem, que dins nostre ens guia, que ens dóna bones idee i bones inspiracions.
Avui lloem Déu no per un misteri particular, sinó per Ell mateix, «per la seva glòria immensa», com diu l’himne litúrgic. El lloem i li donem gràcies perquè és Amor, i perquè ens crida a entrar dins l’abraçada de la seva comunió, que és la vida eterna.
Encomanem la nostra lloança a les mans de la Verge Maria. Ella, la més humil de les criatures, gràcies a Crist, ja ha arribat a la meta del pelegrinatge terrenal: ja es troba en la glòria de la Trinitat. Per això, Maria Mare nostra, la Mare de Déu, resplendeix per nosaltres com senyal de ferma esperança. És la Mare de l’esperança; en el nostre camí, Ella és la Mare de l’esperança. És la mare que també ens consola, la Mare de la consolació, i la Mare que ens acompanya en el camí. Ara resem a la Mare de Déu tots junts, la nostra Mare que ens acompanya en el camí".
Traducció: Marta Nin
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.