"Mai no arribarem a comprendre tot el valor i la riquesa de l'Eucaristia"

Audiència general del Papa Francesc. Dimecres 5 de febrer de 2014

Estimats germans i germanes, bon dia... Bon dia, però no podem dir bona jornada, oi? Perquè no fa gaire bon temps.

Avui els parlaré de l'Eucaristia. L'Eucaristia es col·loca al cor de la "iniciació cristiana", al costat del Baptisme i la Confirmació, i constitueix la font de la mateixa vida de l'Església. D' aquest sagrament de l'amor, de fet, sorgeix tot camí de fe autèntic, de comunió i de testimoniatge.

El que veiem quan ens reunim per a celebrar l'Eucaristia, és a dir la missa, ens fa intuir què és, què significa el que ens disposem a viure. Al centre de l'espai on s’hi celebra la missa hi ha l’altar, que és un taula, coberta per unes tovalles: això ens fa pensar en un banquet. Sobre la taula hi ha una creu, que indica que sobre aquell altar s'ofereix el sacrifici de Crist: Ell és l'aliment espiritual que hi rebem, sota el signe del pa i del vi. Al costat de la taula hi ha el púlpit, és a dir, el lloc des del qual és proclamada la Paraula de Déu: això indica que allà ens hi reunim per escoltar el Senyor, que ens parla mitjançant les Sagrades Escriptures; per tant, l'aliment de la seva Paraula també forma part de l’aliment que hi rebem, a la missa.

Llavors, la Paraula i el Pa a la Missa esdevenen com una mateixa cosa, com va succeir en l'últim Sopar, quan totes les paraules de Jesús, tots els signes que hi va fer, es van condensar en el gest de partir el pa i d’oferir el calze, anticipació del sacrifici de la creu, i en aquelles paraules que va dir: "Preneu, mengeu-ne: això és el meu cos. (...) Després prengué una copa, digué l’acció de gràcies i els la donà tot dient: —Beveu-ne tots, que això és la meva sang, la sang de l’aliança”. El gest que Jesús que va fer durant l'Últim Sopar és el seu agraïment extrem al Pare pel seu amor, per la seva misericòrdia. "Agraïment" en grec equival al terme "Eucaristia". És per això que aquest sagrament s'anomena Eucaristia: és el suprem agraïment al Pare que ens ha estimat tant, fins al punt de donar-nos el seu Fill per amor. Heus ací per què el terme Eucaristia resumeix tot aquell gest, que és al mateix temps gest de Déu i de l’home, junts; gest de Jesucrist, veritable Déu i veritable Home.

Per tant, la celebració eucarística és molt més que un simple banquet: és pròpiament el memorial de la Pasqua de Jesús, el misteri central de la salvació. "Memorial" no significa pas només un record, un simple record, sinó que vol dir que cada vegada que celebrem aquest sagrament participem en el misteri de la passió, mort i resurrecció de Crist. L'Eucaristia constitueix el vèrtex de l'acció salvífica de Déu: el Senyor Jesús, fent-se pa partit per a nosaltres, aboca, en efecte, sobre nosaltres tota la seva misericòrdia i el seu amor, tant que renova el nostre cor, la nostra existència i la nostra manera de relacionar-nos amb Ell i amb els germans. Per això, quan anem a rebre aquest sagrament, diem que anem a "rebre la Comunió"; quan combreguem, diem es "fa la Comunió": això vol dir que en la força, la potència de l'Esperit Sant, la nostra participació a la taula eucarística ens conforma de forma única i profunda al Crist, fent-nos tastar ja ara ja la plena comunió amb el Pare: això és el que caracteritzarà el banquet celeste, on, amb tots els Sants, tindrem la glòria de contemplar Déu cara a cara.

Estimats amics, no agrairem mai prou al Senyor pel do que ens ha fet amb l'Eucaristia! És un do molt gran. I per això és tan important anar a missa el diumenge, anar a missa no només per resar, sinó per rebre la comunió, aquest Pa que és el Cos de Jesucrist i que ens salva, ens perdona, ens uneix al Pare. Que bonic que és fer això! Tots els diumenges anem a missa perquè és el dia de la resurrecció del Senyor, per això el diumenge és tan important per a nosaltres. Junt amb l'Eucaristia, sentim aquesta pertinença a l'Església, al Poble de Déu, al Cos de Déu, a Jesucrist. Mai no arribarem a comprendre’n del tot el seu valor i la seva riquesa. Demanem, doncs, que aquest sagrament pugui continuar fent viva en l'Església la seva presència; demanem que pugui plasmar en les nostres comunitats en la caritat i en la comunió, segons el cor del Pare. I això cal fer-ho al durant tota la vida; vam començar a viure-ho el dia de la primera comunió. És important, que els nens es preparin bé per a fer la primera comunió i que cap nen deixi de fer-la perquè és el primer pas en el camí d’aquesta pertinença a Jesucrist; el següent pas fort que fem després del Baptisme i de la Confirmació. Gràcies.

Traducció: Xavier Bordas –Catalunya Religió