Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 27 de maig de 2013
En l’homilia d’avui a la missa de la Casa de Santa Marta el papa Francesc ha subratllat que per seguir Jesús ens hem de despullar de la cultura del benestar i de la fascinació de tot el que sigui provisional.
Jesús demana a un jove que doni totes les seves riqueses als pobres i que el segueixi, però el jove se’n va tot trist. “Les riqueses són un impediment” que “no faciliten el camí cap el Regne de Déu”. “Cadascú de nosaltres té les seves riqueses, tots” en tenim. Sempre hi ha una riquesa que ens “impedeix d'anar a prop de Jesús”. Tothom “ha de fer un examen de consciència sobre quines són les pròpies riqueses, perquè ens impedeixen d’apropar-nos a Jesús en el camí de la nostra vida”.
Segons Francesc hi ha dues “riqueses culturals”: d’una banda la “cultura del benestar, que ens fa ser poc valents, ens fa mandrosos, també ens fa ser egoistes”. El benestar “ens anestetitza, és una anestèsia”.
“No, no, més d’un fill no perquè no podem anar de vacances, no podem anar aquí o allà, no ens podem comprar una casa. Va bé seguir el Senyor, però fins a un cert punt. És això el que fa el benestar: tots sabem prou bé com és el benestar, però això ens fa anar cap avall, ens despulla d’aquell coratge, d’aquell coratge fort per anar a prop de Jesús. Aquesta és la primera riquesa de la nostra cultura d’avui, la cultura del benestar”.
I “hi ha una altra riquesa en la nostra cultura”: “la fascinació per tot el que és provisional”. Nosaltres “estem enamorats de la provisionalitat”. Les “propostes definitives” que ens fa Jesús, “no ens agraden”. En canvi les coses provisionals sí, perquè “tenim por del temps de Déu”, que és un temps definitiu. “Ell és el Senyor del temps, nosaltres som els senyors del moment. Per què? Perquè en el moment nosaltres en sentim amos: fins aquí segueixo el Senyor, després ja veurem...Vaig saber d’un que volia ser capellà, però volia ser-ho durant deu anys, més no. I quantes parelles, quantes parelles es casen, però a dins del cor, sense dir-ho, fins que duri l’amor, després ja veurem... . La fascinació del provisional: aquesta és una riquesa. Volem ser amos del temps, i empetitim el temps dins del moment”.
“Aquestes dues riqueses són les que en aquest moment ens impedeixen d’anar endavant. Penso en molta gent, molts homes i dones que han deixat la seva terra per fer de missioners tota la vida: això és definitiu!”. "Però també penso", ha afegit el papa, en molts homes i dones que “han deixat la seva casa per construir un matrimoni per tota la vida”; això és “seguir Jesús de prop! És una cosa definitiva!”. La provisionalitat “no és seguir Jesús”, és un “territori nostre”.
“Davant de la invitació de Jesús, davant d'aquestes dues riqueses culturals, pensem en els deixebles: estaven desconcertats. Nosaltres també ens podem desconcertar per aquest discurs de Jesús. Quan Jesús els en va explicar alguna cosa, als deixebles, ells encara es van quedar més estorats. Demanem al Senyor que ens doni el coratge d’anar endavant, despullant-nos d’aquesta cultura del benestar, amb l’esperança- al final del camí, on Ell ens espera – en el temps. No amb la petita esperança del moment inútil. Que així sigui”.
Traducció: Marta Nin
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.