"Entrem en el desert sense por, perquè no estem sols"

Estimats germans i germanes, bon dia!

Àngelus del papa Francesc a la plaça Sant Pere del Vaticà. Diumenge 22 de febrer de 2015

Dimecres passat, amb el ritu de la cendra, ha començat la Quaresma, i avui és el primer diumenge d'aquest temps litúrgic que es refereix als quaranta dies que va passar Jesús al desert, després del baptisme al riu Jordà. Sant Marc escriu en l'Evangeli d'avui: "L'Esperit empenyé Jesús al desert, on passà quaranta dies temptat per Satanàs. Estava amb les feres salvatges i els àngels el servien"(Mc 1,12-13). Amb aquestes senzilles paraules l'evangelista descriu la prova afrontada voluntàriament per Jesús, abans de començar la seva missió messiànica. És una prova de la que el Senyor en surt victoriós i que el prepara per anunciar l'Evangeli del Regne de Déu. Ell, en aquests quaranta dies de solitud, es va enfrontar a Satanàs "cara a cara", va desemmascarar les seves temptacions i el vencé. I en Ell hem vençut tots, però a nosaltres ens toca protegir la victòria en el nostre quefer quotidià.

L'Església ens recorda aquest misteri a l'inici de la Quaresma, perquè ens dóna la perspectiva i el significat d'aquest temps, que és un temps de lluita –en la Quaresma s’ha de lluitar- un temps de lluita contra l'esperit del mal ( cf. Oració col·lecta del Dimecres de Cendra). I mentre travessem el "desert" quaresmal, nosaltres tenim la mirada dirigida a la Pasqua, que és la victòria definitiva de Jesús contra el Maligne, contra el pecat i contra la mort. Heus aquí doncs el significat d'aquest primer diumenge de Quaresma: posar-nos decididament en el camí de Jesús, el camí que condueix a la vida. Mirar Jesús, el que ha fet Jesús, i anar amb Ell.

I aquest camí de Jesús passa a través del desert. El desert és el lloc on es pot escoltar la veu de Déu i la veu del temptador. En el soroll, en la confusió això no es pot fer; només se senten les veus superficials . Pel contrari en el desert podem baixar en profunditat, on es juga realment el nostre destí, la vida o la mort. I com sentim la veu de Déu? La sentim en la seva Paraula. Per això és important conèixer les Escriptures, perquè en cas contrari no sabem respondre a les insídies del maligne. I aquí voldria retornar al meu consell de llegir cada dia l'Evangeli: cada dia llegir l'Evangeli, meditar-lo, una mica, deu minuts; i portar-lo també sempre amb nosaltres: a la butxaca, a la cartera... Però cal tenir l'Evangeli a l’abast. El desert quaresmal ens ajuda a dir no a la mundanitat, als "ídols", ens ajuda a prendre decisions coratjoses d'acord amb l'Evangeli i a enfortir la solidaritat amb els germans.

Així doncs entrem en el desert sense por, perquè no estem sols: estem amb Jesús, amb el Pare i amb l'Esperit Sant. En efecte, com fou per Jesús, és precisament l'Esperit Sant qui ens guia en el camí quaresmal, aquest mateix Esperit que baixà sobre Jesús i que se'ns dóna en el Baptisme. La Quaresma, per tant, és un temps propici que ens ha de conduir a ser més conscients de tot el que l'Esperit Sant, rebut en el Baptisme, ha obrat i pot obrar en nosaltres. I a la fi de l’itinerari quaresmal, en la Vetlla Pasqual, podrem renovar amb una major consciència l'aliança baptismal i els compromisos que se'n deriven.

La Santíssima Verge, model de docilitat a l'Esperit, ens ajudi a deixar-nos conduir per Ell, que vol fer de cadascú de nosaltres una "nova criatura".

A Ella m'encomano a en particular aquesta setmana d'exercicis espirituals que començaran aquesta tarda, i a la que hi prendré part juntament amb els meus col·laboradors de la Cúria Romana. Pregueu perquè en aquest "desert" que són els Exercicis puguem escoltar la veu de Jesús i també corregir tants defectes que tots tenim, i també fer front a les temptacions que cada dia ens ataquen. Us demano per tant que ens acompanyeu amb la vostra pregària.

Traducció: Pere Prat –Catalunya Religió