"La corrupció és una forma de blasfèmia"

Homilia del papa Francesc a la casa de Santa Marta. Dijous 24 de novembre de 2016

"El llenguatge d'aquesta Babilònia, d’aquesta mundanitat, és blasfèmia, no hi ha Déu: és el Déu diner, el Déu benestar, el Déu explotació". Aquesta mundanitat que sedueix els grans de la terra caurà:

"Però aquesta caurà, aquesta civilització caurà és el crit de l'àngel és un crit de victòria: Ha caigut, ha caigut aquesta que enganyava amb les seves seduccions. I l'imperi de la vanitat, de l'orgull, caurà, com ha caigut Satanàs, caurà".

Contràriament al crit de l'àngel, que era un crit de victòria per la caiguda d’"aquesta civilització corrupta", hi ha una altra veu potent, destaca Francesc, el crit de la multitud que dóna glòria a Déu: "Salvació, glòria i poder són del nostre Déu":

"És la veu poderosa de l'adoració, de l’adoració del poble de Déu que se salva i també del poble de Déu que està en camí, que encara està en la terra. El poble de Déu, pecador, però no corrupte: pecador que sap demanar perdó, pecador que sap buscar la salvació de Jesucrist".

Aquest poble s'alegra quan veu la fi i l’alegria de la victòria es converteix en adoració. No es pot quedar només amb el primer crit de l’àngel, si no hi ha "aquesta veu poderosa veu de l'adoració de Déu". Però per als cristians "no és fàcil adorar", fa notar el papa: "som valents quan preguem demanant alguna cosa" però la pregària de lloança "no és fàcil de fer-la". Cal però aprendre-la, "l’hem d'aprendre ja ara per no haver-la d’aprendre a corre-cuita quan arribem allà", adverteix Francesc que posa l'accent en la bellesa de la pregària d'adoració ,davant el Sagrari. Una pregària que només diu: "Tu ets Déu. Jo sóc un pobre fill estimat per tu".

Finalment la tercera veu és un murmuri. L'àngel que diu d’escriure: "Feliços els convidats al banquet de les noces de l'Anyell". La invitació del Senyor no és en realitat un crit sinó "una veu suau". Com quan Déu parla a Elies. Francesc remarca la bellesa d'aquest parlar al cor amb veu suau. "La veu de Déu -diu el papa- quan parla al cor és així: com una continuació de silenci sonor". I aquesta invitació a les "noces de l’anyell" serà al final, "la nostra salvació", diu Francesc. Aquells que han entrat en el banquet, segons la paràbola de Jesús, són de fet els que estaven en les cruïlla dels camins, "bons i dolents, cecs, sords, coixos, tots nosaltres pecadors però amb la suficient humilitat per dir: ‘Sóc un pecador i Déu em salvarà’”. "I si tenim això en el cor Ell ens convidarà", afegeix el papa, i sentirem "aquesta veu suau" que ens convida al banquet:

"I l'Evangeli acaba amb aquesta veu: "Quan tot això comenci a succeir -és a dir, la destrucció de l'orgull, de la vanitat, tot això– alceu el cap ben alt, perquè molt aviat sereu alliberats", és a dir sereu invitats a les noces de l’Anyell. Que el Senyor ens doni la gràcia d'esperar aquesta veu, per preparar-nos a sentir aquesta veu: 'Vine, vine, vine, servidor fidel -pecador però fidel- vine, vine al banquet del teu Senyor'".

Traducció: Pere Prat —Catalunya Religió