Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

 

Aquest matí, en l'homilia de la missa a la Casa Santa Marta Papa Francesc se centra en tres formes de viure la pobresa en la vida cristiana i tornar a recordar que també avui hi ha molts cristians perseguits per l'Evangeli

En la missa d'aquest matí el Papa a la Casa Santa Marta parla de les tres formes de pobresa a les que es cridat el deixeble: la primera és la de deixar les riqueses, amb el cor separat dels diners, la segona és  la d’acceptar les persecucions, grans o petites, fins i tot les calúmnies, a causa de l'Evangeli, i la tercera és la pobresa de la soledat, de sentir-se sol, al final de la vida. La seva reflexió parteix de l'Oració  col.lecta en la qual es recalca que, a través de Sant Lluc, el Senyor volia revelar la seva predilecció pels pobres. L'Evangeli (Lc 10,1- 9) parla després d'enviar els 72 deixebles com a pobres- "no porteu bossa, ni sarró, ni sandàlies" - perquè el Senyor vol que el camí del deixeble sigui pobre. El deixeble aferrat als diners o riqueses no és un veritable deixeble.

El deixeble és pobre amb un cor separat de les riqueses

Tota l'homilia del Papa Francesc , es desenrotlla en les "tres etapes" de la pobresa en la vida dels deixebles, i en tres maneres de viure-la. La primera, de fet, és la d’estar separat-dels diners i  riqueses i és "la condició per iniciar el camí del deixeble". Consisteix en tenir un "cor pobre", tant és així que "si en el treball apostòlic es volen estructures o organitzacions que semblin ser un signe de riquesa, useu-les bé - però separats", adverteix el Papa. El jove ric de l'Evangeli, de fet, ha commogut el cor de Jesús però no va ser capaç després de seguir el Senyor perquè tenia "el cor aferrat a les riqueses". "Si tu vols seguir el Senyor, escull el camí de la pobresa i si tu tens riqueses perquè el Senyor te les ha donat, per servir als altres, però el vostre cor, lligat. El deixeble no ha de tenir por a la pobresa, al contrari: ha de ser pobre ", diu clarament el Papa Francesc.

La pobresa de les persecucions a causa de l'Evangeli

La segona forma de pobresa és la de les persecucions. Sempre en els versets de l'Evangeli d'avui, de fet, el Senyor envia els deixebles "com a anyells enmig dels llops". I també avui hi ha molts cristians perseguits per l'Evangeli i calumniats: Ahir, en l’Aula del Sínode, un bisbe d'un d'aquests països on hi ha persecució ens va explicar que un noi catòlic pres per un grup de nois que odiaven a l'Església, fonamentalistes; el van pegar i després tirar a una cisterna i tiraven  fang i finalment, quan el fang va arribar al coll: "Digues per última vegada: tu renuncies a Jesucrist?" - "No!". Van tirar una pedra i el van matar. Ho hem sentit tots. I això no és dels primers segles: això fa dos mesos! És un exemple. Però quants cristians avui pateixen persecucions físiques: "Oh, aquest ha blasfemat! A la forca ".

El Papa Francesc recorda llavors que també hi ha altres formes de persecució:

La persecució de la calúmnia, dels rumors i del cristià està calladet, tolera aquesta "pobresa". De vegades és necessari defensar-se per no donar escàndol ... Les petites persecucions al barri, a la parròquia ... petites, però en són la prova: la prova d’una pobresa. És la segona manera de pobresa que el Senyor ens demana. El primer, deixar les riqueses, no estar amb el cor lligat a les riqueses; el segon, rebre humilment les persecucions, tolerar les persecucions. Aquesta és una pobresa.

La pobresa de sentir-se abandonat

Després hi ha una tercera forma de pobresa: la de la soledat, de l'abandonament Ens dona un exemple la primera lectura d'avui, treta de la segona carta a Timoteu, en la que el "gran Pau", "que no tenia por de res", diu que en la seva primera defensa en un tribunal, ningú l’ha assistit "tots m’han abandonat ". Però afegeix que el Senyor li ha estat a prop  i li ha donat força. Papa Francesc se centra, per tant, sobre l'abandó del deixeble: com pot succeir a un noi o una noia de 17 o 20 anys, que amb entusiasme deixen les seves riqueses per seguir Jesús, a continuació, "amb fortalesa i fidelitat" toleren "calumnies difamació, persecucions diàries, gelosies "," les petites o les grans persecucions ", i al final el Senyor també els hi pot demanar “la solitud del final ":

Penso en l’home més gran de la humanitat, i aquesta qualificació prové de la boca de Jesús: Joan Baptista; el home més gran nascut de dona. Gran predicador: la gent anava a ell per ser batejada. Com va acabar? Sol; a la presó. Penseu, vosaltres, què és una presó i que eren les presons d'aquell temps, perquè si les d’ara són així, penseu en aquelles ... Sol oblidat, sacrificat a causa de la debilitat d'un rei, l'odi d'una adúltera i el caprici d'una noia: així va acabar l'home més gran de la Història. I sense anar tan lluny, moltes vegades a les llars d'avis on hi ha sacerdots o monges que han dedicat la seva vida a la predicació, se senten sols, sols amb el Senyor: ningú se’n recorda.

Tots els deixebles saben caminar pel camí de la pobresa

Una forma de pobresa que Jesús va prometre al mateix Pere, dient-li: "Quan eres un nen, anaves on tu volies; quan seràs vell, et portaran a on no vols ". El deixeble és, per tant, pobre, en el sentit que no està lligat a les riqueses i aquest és el primer pas. És pobre perquè "és pacient davant de les persecucions petites o grans ", i -en tercer lloc - és pobre perquè entra en aquell estat d'ànim de sentir-se abandonat al final de la vida. El mateix camí de Jesús ,de fet, acaba amb aquesta pregària al Pare: "Pare, pare, per què m'has abandonat?". La invitació final del Papa consisteix, per tant, en pregar per tots els deixebles, "sacerdots, religioses, bisbes, papes i laics", perquè "puguin seguir pel camí de la pobresa tal com el Senyor vol".

Traducció de Pere Prat Serra