Homilia del papa Francesc a la Casa de Santa Marta 21 de juny de 2013
El papa Francesc comença la seva homilia a partir de les paraules de Jesús: «On tens el tresor, hi tindràs el cor». El problema, explica Francesc, rau a no confondre les riqueses. Hi “tresors arriscats” que sedueixen “però que hem de deixar”, els acumulats durant la vida, i que amb la mort s’esvaneixen. Amb ironia el papa afegeix: “Jo no he vist mai un camió de mudances rere una processó fúnebre, mai”.
Però també hi ha un tresor que “podem portar amb nosaltres”, un tresor que ningú no pot robar, que no és “el que has estalviat per a tu”, sinó “el que has donat als altres”.
“Aquest tresor que hem donat als altres, aquest, ens l’emportem. I serà el nostre mèrit, entre cometes, però el nostre ‘mèrit’, de Jesucrist en nosaltres! I aquest ens l’hem d’endur. És el que el Senyor ens deixa emportar. L’amor, la caritat, el servei, la paciència, la bondat, la tendresa són tresors maquíssims. Aquests ens els emportem. La resta no”.
Segons el papa, Jesús fa un pas més enllà: vincula el tresor al “cor”, establint una “relació” entre els dos termes. I això, perquè el nostre “és un cor inquiet”, que el Senyor “ha fet així per buscar-lo a Ell”.
“El Senyor ens ha fet inquiets per buscar-lo, per trobar-lo, per créixer. Però si el nostre tresor és un tresor que no s’apropa al Senyor, que no és al costat del Senyor, el nostre cor es torna inquiet per coses que no valen. Molta gent, nosaltres també, som inquiets, per tenir això o allò, per arribar a allà, i al final el nostre cor es cansa, no s’omple mai. Es cansa, es torna mandrós, es converteix en un cor sense amor. El cansament del cor. Demanem-nos, doncs... Jo quin cor tinc? Un cor cansat, que només vol acomodar-se, tres o quatre coses, un bon compte corrent al banc... això, allò altre? O un cor inquiet, que busca cada cop més les coses que no pot tenir, les coses del Senyor? Aquesta és la inquietud del cor que hem de cuidar sempre”.
En la pregària final, per intercessió de sant Lluís Gonzaga que el 21 de juny l’Església recorda, el papa exhorta a demanar “la gràcia d’un cor nou”, un “cor de carn”.
“Tots aquests troços de cor que són de pedra, que el Senyor els faci humans, amb aquella inquietud, amb aquell afany bo, d’anar endavant, buscant-lo a Ell i deixant-nos buscar per Ell. Que el Senyor ens canviï el cor! I així ens salvarà. Ens salvarà dels tresors que no ens poden ajudar en la trobada amb Ell, en el servei als altres, i també ens donarà la llum per conèixer i jutjar segons el veritable tresor: la seva veritat. Que el Senyor ens canviï el cor per buscar el veritable tresor i arribar a ser d’aquesta manera persones lluminoses i no persones de les tenebres”.
Traducció: Marta Nin
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.