La propera esquerra

José Montilla va fer un discurs de gran clarividència en la clausura de la conferència What’s next? Next Left («Què és el següent? La propera esquerra») celebrada a Barcelona el 4 de juny i organitzada per la Fundació Rafel Campalans, vinculada al PSC, i per la Fundació d’Estudis Progressistes Europeus, creada pel Partit Socialista Europeu. El seu objectiu consisteix a obrir un debat sobre la renovació del projecte socialista, articulat a escala europea, partint de la «inquietud que compartim molts progressistes europeus sobre un present que ens desborda massa sovint i encara més sobre un futur que no encertem a perfilar». Persistir en els models vigents condueix inexorablement a la decadència. Consumits pels dubtes, perplexos i insegurs, manca l’energia per continuar sent protagonistes de la història. La renovació ha de vèncer dues temptacions que són contradictòries: la temptació conservadora, que vol reeditar les fórmules del passat i accentuar l’intervencionisme estatal, i la temptació futurista, que dilueix la mateixa identitat i es llança als braços de tendències progressistes i ecologistes noves. La sortida no és gens fàcil, i encara més després del fracàs de l’anomenada Tercera Via. Mantenir-se en la indefinició és la pitjor postura. La feblesa del neoliberalisme no garanteix el triomf de la socialdemocràcia. Els interrogants s’acumulen. Montilla esbossa deu apunts de resposta, la meitat dels quals se centren en l’economia i la resta en la cohesió social, l’àmbit europeu, la política democràtica i l’elaboració d’un projecte nou.