Nínive, la gran capital

El nou Jonàs rep un comunicat del Senyor: «Vés a la gran ciutat de Nínive i proclama-hi que ja no suporto més la seva perversitat.» Un tremolor li sacseja el cos. Sap, per les notícies que li han arribat, que la situació com més va pitjor. La idolatria dels diners ha provocat crisis financeres greus i els governants han volgut reflotar els bancs amb injeccions multimilionàries. Els diners dels pobres serveixen per tapar les ambicions dels que s’han volgut enriquir a costa dels altres. Molts polítics s’aferren a la poltrona i distreuen el personal amb mesures enganyoses, però sense resoldre els problemes col·lectius. El seu objectiu consisteix a guanyar les eleccions i retenir el poder. La mentida campa per tot arreu. Hi ha televisions que ventilen escombraria i converteixen en herois persones desequilibrades. L’aniquilació de la vida intrauterina es converteix en un dret de les dones. Retiren les tropes de l’Iraq, però n’incrementen els efectius a l’Afganistan. Tot en nom de la pau i del progrés. Els jutges se sotmeten als qui els han nomenat en comptes de convertir-se en servidors de la justícia. Les llengües minoritàries, en comptes de ser respectades en un ventall de pluralitat, es converteixen en arma llancívola. Es crea psicosis de malalties per poder vendre més medecines. Els déus dels estadis es banyen en contractes d’or mentre els marginats s’enfonsen en la misèria. Éssers indocumentats deambulen pel carrer. Els guanys de les grans empreses arriben a xifres impensables. La delinqüència amenaça la seguretat dels ciutadans i cadascú hi atribueix causes diferents. Els parlaments fan les funcions de teatre on representen guions memoritzats per endavant. S’invoquen pactes contra la crisi quan hi ha crisi de pactes. Les esglésies es mostren incapaces de transmetre un missatge creïble per a les persones desorientades. Es fan proclames de pacifisme mentre es venen armes a les zones de conflicte. Es treuen els crucifixos per substituir-los pels símbols idolàtrics dels diners, del poder i del prestigi. Augmenta fins a límits desconeguts el nombre d’aturats... Mentre el nou Jonàs pensa en totes aquestes realitats i moltes més que li vénen al cap, arriba a Jafa i puja en un vaixell per fugir de la missió. Qui és capaç d’anar a Nínive, la gran ciutat, i denunciar-ne la perversitat?

El nou Jonàs repeteix la història de l’antic. És tirat al mar perquè la infidelitat a la missió rebuda perjudica els mariners i és engolit per un gran peix que, després de tres dies i tres nits, el vomita a la platja. Aleshores, només aleshores, rep el segon comunicat del Senyor: «Vés a Nínive, la gran ciutat, i proclama-hi el missatge que t’indicaré.» Un cop a la gran ciutat, el nou Jonàs proclama el missatge rebut: «D’aquí a quaranta dies, Nínive serà destruïda.»