Catalunya enarbora la bandera del multiculturalisme. Fa escasses dècades era impensable trobar als carrers de les nostres ciutats i pobles tanta varietat de vestits, d’accents fonètics, de trets facials... L’urdú conquista els carrerons del Raval de Barcelona. Cada setmana hi ha una missa en tagal, que aplega la colònia filipina. Els traços àrabs cada vegada són més visibles en la mateixa mesura que ho són menys els rostres de les dones musulmanes. Proliferen les botigues xineses, que s’afegeixen al seu circuit ja tradicional de restaurants. Com hem d’interpretar aquest espectacle multicultural, multireligiós, multiètnic, multilingüístic? Uns quants apunts.
Un. La realitat social, especialment en el nostre cas a causa del fenomen de la immigració, adquireix complexitat d’orígens, procedències, sistemes de vida i visions del món. És un fet que no podem rebatre.Dos. Si accentuem el que és «multi» com a pilar bàsic de la societat dificultem el projecte comú, al qual s’arriba per integració de les diferents parts. Un grup humà sense cohesió social és caldo de cultiu per a conflictes i enfrontaments.
Tres. No és estrany que sorgeixin veus que parlin d’interculturalisme per propiciar el clima de diàleg i d’enteniment per sobre de les diferències, al qual al·ludeix el que és «multi». Persones més sensibles als valors comunitaris apunten en aquesta línia.
Quatre. Cal harmonitzar els drets de tothom, però no es poden ignorar els que corresponen a la comunitat d’acollida. Abdicar els propis costums i tradicions per caure simpàtics als nouvinguts o per fer-los més fàcil la integració implica optar per la renúncia de la pròpia identitat, frustració que tard o d’hora aflorarà amb cert perill i agressivitat.
Cinc. La comunitat d’acollida té la seva pròpia llengua (el català com a pròpia de Catalunya, el castellà com a llengua comuna de l’Estat). Els esforços d’integració no poden ignorar aquesta realitat. Moltes vegades, les persones procedents de països castellanoparlants troben més dificultat enfront del català per entendre la dinàmica del país, perquè ja tenen el castellà.
Sis. El cristianisme, més enllà de les adhesions religioses, és la cultura base de Catalunya. En configura el calendari, l’idioma, l’art, el paisatge, les tradicions, les festes populars... El laïcisme vol aniquilar aquestes arrels mil·lenàries, però això només produiria un buit, que seria omplert per altres ofertes que transmutarien la nostra realitat de manera problemàtica.
Set. Hi ha l’intent clar de convertir el que és «multi» en una arma llancívola contra els valors propis de la comunitat d’acollida, especialment per grups polítics i ideològics de Catalunya. L’urdú, el tagal i l’àrab mereixen tota consideració però no tenen el mateix significat a Catalunya que el català i el castellà. Totes les religions i cultures han de ser acollides amb respecte, però és absurd pretendre una equivalència que no respon ni a la història ni a la realitat social. El diari Avui, que llegeixo cada dia, ha adoptat fa temps el criteri del que és «multi» a la seva pàgina dominical de religió, i omet notícies de primera magnitud vinculades al catolicisme. No sé si la nova direcció continuarà en aquesta línia. M’han arribat informacions fiables que aquesta pàgina està subvencionada amb diners públics perquè segueixi unes orientacions concretes, però no ho puc afirmar amb dades de collita pròpia. No obstant això, el resultat està a la vista.CC 1589, 4 març 2010
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.