L’assaig, la reflexió i el pensament francès acostumen a ser de molts quirats. L’Església francesa, en el seu context, publica documents de gran rellevància i categoria intel·lectual. El sentit pastoral de les seves propostes és notori. El comité études et projets de la Conferència Episcopal francesa va presentar a l’assemblea plenària, celebrada a Lourdes del 3 al 8 de novembre del 2009, el text titulat Indiferència religiosa, visibilitat de l’Església i evangelització. Se’n pot consultar la versió catalana a Documents d’Església, núm. 961.
Em sembla molt suggeridor un apartat dedicat a veure l’Església més enllà de les imatges reductores, començant per una primera imatge, les avaluacions xifrades: «D’entrada, és temptador veure l’Església segons la característica dominant de la cultura científica i tècnica, és a dir, a través de les avaluacions xifrades, que versen sobre el nombre dels seus membres i sobre l’eficàcia de les seves accions. Com tota organització humana, l’Església val pels resultats que obté.»
La força evangèlica de l’Església no depèn del nombre de membres. Saber-nos nombrosos, nodreix la nostra sensació de poder, però pot dificultar arrelar en Déu la nostra fe i la nostra esperança. Això explica la dificultat de viure en diàspora després de dècades de cristiandat. Això explica que contínuament busquem quantificar els nostres recursos i ens desanimem davant l’escassetat de sacerdots i religiosos. Veure els seminaris buits, o gairebé, ens produeix estupor i inseguretat. Es pot continuar creient davant de tanta fragilitat o, al contrari, la feblesa no és l’avantsala de la fe despullada? Després d’aquestes aparences, numèricament minvants, perdem la fe en la vitalitat cristiana? Abraham intercedeix davant del Senyor per Sodoma (Gn 18,16-33): «De debò que faràs desaparèixer tant el just com el culpable? Suposem que a la ciutat hi ha cinquanta justos. De debò que els faràs desaparèixer?» La resposta del Senyor permet albergar l’esperança: «Si trobava dintre Sodoma cinquanta justos, per amor d’ells perdonaria tota la ciutat.» Abraham procedeix a un reguitzell de xifres a la baixa per salvar la ciutat: quaranta-cinc, quaranta, treinta, vint i, finalment, deu. Qualsevol número va bé al Senyor per salvar Sodoma. Abraham no s’atreveix a baixar de deu, perquè s’aferra a les xifres. Cap quantitat no impedeix el perdó diví. Déu es regeix per altres paràmetres. Per això, és arriscat reduir el valor de l’Església a aspectes quantitatius. Nosaltres, en canvi, estem aferrats a la quantitat, al nombre, a la xifra, perquè proporcionen seguretat, poder, control. La vitalitat de la fe és una altra cosa, tot i que pot tenir vinculacions amb dimensions xifrades.
Això també val per a les obres socials, o de qualsevol altra mena, que porta a terme l’Església. Potser és més fecund des de l’òptica evangèlica una parròquia petita que tota una diòcesi amb totes les seves estructures i persones, perfectament quantificades. N’hi ha que es deixen endur pel miratge dels seminaris plens, però les vocacions dels quals no resisteixen el pas del temps. Que difícil que és deixar de pensar amb criteris quantitatius! Jesús va ser molt explícit amb l’almoina de la pobra viuda, que va dipositar dues petites monedes de coure (Mc 12,41-44): «Us asseguro que aquesta viuda pobra ha tirat al tresor més que tots els altres.» El criteri no és la quantitat sinó el significat. No lliura el que li sobra sinó el que necessita, tot el que té per viure.
Grups
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.