Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Davant la creu de Jesús que aquests dies és el centre de les nostres mirades, se m’han posat  davant dels ulls, no sé per què, dos escàndols cristians que certament fan mal.

El primer és polític. Recordo com, en les últimes eleccions nord-americanes, van ser molts els bisbes catòlics que van donar suport explícit o implícit a Donald Trump, bàsicament amb els arguments que ell, a diferència del seu contrincant Joe Biden, estava contra l’avortament i defensava la religió com a pilar de la pàtria. Un suport que passava per alt el fet que l’actitud bàsica de Trump davant la vida era exactament la contrària de la que Jesús havia tingut davant les temptacions del desert: l’actitud bàsica de Trump és, en efecte, la recerca sense escrúpols del propi benestar, la recerca sense escrúpols del propi èxit, la recerca sense escrúpols del propi poder. Trump, un perfecte seguidor dels criteris amb què el diable va temptar Jesús, exaltat pels bisbes catòlics! I les seves obres, que es podien resumir com la manca total de misericòrdia, prou que ho deixaven clar...

El segon és eclesial. M’explicava fa pocs anys un capellà del bisbat d’Urgell, que ara ja és mort, que va venir a una de les parròquies de la Cerdanya de què ell s’encarregava un ampli grup de joves no recordo si d’una escola cristiana o d’un moviment cristià, i van comentar la possibilitat de fer algun acte religiós. El capellà va proposar als responsables del grup celebrar la missa, però els responsables van dir: ”Ui, no, una missa no. Més val que fem una adoració eucarística!”. El capellà aquell va quedar tan sorprès que no va gosar preguntar el perquè d’aquella opció. I és que es veu que això ara es porta, en els sectors conservadors, i té èxit: centrar la fe en solemnes actes d’adoració eucarística, i no en allò que donaria sentit a la tal adoració, que és la celebració de l’eucaristia, memorial de la mort i la resurrecció de Jesús...

Aquests dos escàndols, i tants d’altres com aquests, impedeixen d’entendre i de viure què significa la creu de Jesús. La velen, la desacrediten, la desactiven. Perquè la creu de Jesús és el resultat d’unes actituds davant la vida, d’una manera de fer, d’uns mitjans pobres, d’una clara preferència pels febles i els condemnats d’aquest món. I la creu de Jesús la fem present i viva en l’Església quan celebrem el memorial de la seva mort i resurrecció, i quan vivim en la comunitat dels seus seguidors ajudant-nos a ser fidels al seu camí, i quan defugim les faramalles, i quan treballem per implantar una forma d’organització eclesial que s’assembli més a una democràcia que a una monarquia absoluta i piramidal, i quan posem per davant les afirmacions bàsiques de la fe en comptes dels aspectes no bàsics que se’ns han anat acumulant al llarg dels segles...

Aquest divendres, quan mirem la creu de Jesús i ens refermem en la voluntat de viure units a ell i de seguir el seu camí, farem bé, una vegada més, de voler entendre des de dins el cor el que aquesta creu significa, i de demanar a Déu que ens hi ajudi.