Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Comentàvem en aquesta mateixa pàgina, la setmana passada, que el llenguatge litúrgic representa actualment tot un repte. Reconeguts experts en el tema diuen que aquest és el primer obstacle per a una gran part dels qui participen a la litúrgia.

I és que la reforma litúrgica ens va fer el regal impagable de les llengües vives, de la celebració feta en assemblea en què el celebrant mira al poble, de la lectura més abundant de la Paraula de Déu, de la creació d’una diversitat de ministeris... però li va quedar, almenys, una assignatura pendent: la renovació del llenguatge litúrgic.

Les fórmules de pregària que utilitzem a la litúrgia provenen molt sovint d’èpoques passades, en què la manera d’entendre i expressar la fe, l’espiritualitat que es vivia, les preocupacions teològiques o la manera de veure la vida cristiana inserida en el món eren molt diferents de les nostres. I a això s’hi afegeix, a sobre, el fet que totes aquestes pregàries ens arriben en llatí, de manera que, quan es volen traduir amb fidelitat a l’original, en resulten uns textos molt difícils d’entendre. La setmana passada ja mostràvem aquest problema amb alguns exemples, i vèiem com afecten no només la manera d’expressar i interioritzar nosaltres la fe, sinó també la manera com aquesta fe pot ser percebuda pels qui no la comparteixen.

Cal dir, també, que davant aquesta situació en alguns països els respectius episcopats van promoure en el seu moment la redacció de noves oracions, però aquesta iniciativa no s’ha estès ni ha tingut influència en les actuacions de les autoritats centrals de l’Església.

Sens dubte, és important continuar empenyent en aquest tema. I heus ací que un servidor ha pensat que podria fer-hi alguna aportació. Concretament, provant d’escriure noves oracions més actuals tant en contingut com en llenguatge. I això vaig començar a fer aquest estiu. I ara, des de l’inici de l’Advent, ho aniré publicant.

Així doncs, cada divendres, a partir d’aquesta mateixa setmana, trobareu, en aquest mateix portal, un bloc que, amb el títol de “Noves oracions per a la missa”, oferirà una “Pregària d’aplec” (corresponent al que en el missal rep el nom de col·lecta) i una “Pregària de comiat” (corresponent al que en el missal s’anomena postcomunió). No són oracions que pretenguin fer cap revolució ni pretenguin trencar res, sinó que, seguint l’any litúrgic i el calendari santoral comú a tot Catalunya, i volent seguir també la temàtica i l’estil bàsic de la pregària cristiana en general i litúrgica en particular, miraran d’oferir textos que responguin més al que és la manera d’entendre i viure ara tant la fe, com la vida, com l’experiència espiritual que són fruit d’aquesta fe i aquesta vida. Algunes d’aquestes noves oracions seran adaptacions fetes a partir de les que hi ha al missal, però en general seran textos nous. En els diversos temps litúrgics, les oracions es referiran als temes propis de cada temps, o al sentit de la celebració en general, però, quan sembli més interessant de fer-ho, es referiran en concret a les lectures d’aquell dia; mentre que en les celebracions dels sants, les oracions es referiran, com és natural, al sant o santa que se celebra. I encara una observació de detall: en les memòries dels sants, trobareu les oracions de les que se celebren com a memòria obligatòria; en el cas de les memòries lliures, en canvi, només tindré en compte les més significatives.

Aquestes pregàries, que voldria deixar clar que són iniciativa i responsabilitat exclusiva del seu autor, o sigui meva, poden servir per a tres finalitats: en primer lloc, per mostrar la possibilitat de crear textos litúrgics més actuals; en segon, perquè qui vulgui les pugui fer servir per a la seva pregària personal; i finalment, perquè també, si algú ho creu oportú, puguin ser utilitzades en la celebració litúrgica.

O sigui que ja ho sabeu. Espero que aquests materials puguin ser útils.