El despertar del principi femení

Estem profundament desconnectats de nosaltres, dels altres, de la natura... i això ens produeix un gran sofriment. Estem contínuament submergits en el món dels pensaments, els raonaments, les anàlisis, les interpretacions i comparacions. A més, al nostra voltant, sembla que tot estigui confabulat per no haver de confrontar-nos amb el silenci. Per part nostra, solem omplir qualsevol possible espai buit per a no haver de sentir-lo, podem fins i tot idear sofisticades estratègies a fi d'evitar-lo. En aquesta dimensió tan sorollosa, ens hi sentim totalment còmodes i segurs. Però ¿què passa si deixem que aparegui una petita escletxa per la qual penetrar en la dimensió del silenci, més enllà del nostre limitat món prefabricat? Pot resultar estrany, incòmode, fins i tot ens podem sentir temorosos; en realitat, són les nostres resistències a abandonar, encara que sigui només per uns instants, el nostre món conegut, la nostra zona de confort.

Aquesta actitud d'escolta silenciosa, nua de conceptes, està relacionada amb el principi femení: la receptivitat, la no-acció, l'espai buit d'on neixen i moren totes les formes. Durant segles, les nostres cultures han estat fortament influenciades per tot el relacionat amb l'aspecte masculí: l'acció, la raó, la competició, l’individualisme, la visió fragmentària de la realitat... En conseqüència s’ha infravalorat tot el relacionat amb el femení: la intuïció, la síntesi, la visió holística, el sentit de comunitat... Els efectes, com podem veure i experimentar avui dia, són devastadors , doncs, estem al límit de destruir el nostre propi planeta, la nostra Mare Terra, de la qual en formem part inherent.

Ara, potser més que en qualsevol altra època de la història humana, és necessari despertar el principi femení en cadascú de nosaltres, tant homes com dones, a fi de generar l’equlibri necessari entre els dos aspectes, el masculí i el femení.