Catalunya, la comunitat autònoma on l’escola d’iniciativa social està més infrafinançada

L’informe d’EsadeEcPol publicat el proppassat dia 23 d’abril situa les escoles d’iniciativa social de Catalunya en els grups on existeix un dèficit més important de finançament amb fons públics, ubicant un 50% d’aquestes escoles en el tercil més baix de finançament i un 20% en el segon tercil, lluny del País Basc, que presenta un 6% i un 11% respectivament o de Madrid, que té el 28% en ambdós casos. A les seves conclusions demana la millora del finançament per a les escoles, començant per les d’una complexitat social més elevada i focalitzada en l'alumnat socialment desfavorit per a garantir la seva escolarització en condicions d’igualtat d’oportunitats, per desprès anar-la estenent progressivament al conjunt de l'alumnat i dels centres, segons les disponibilitats pressupostàries i associada a una estratègia de reducció de la segregació escolar.

L’informe centra l’anàlisi en el cobrament de quotes -podem dir ‘l’efecte’- més que en el finançament -que podríem definir com ‘la causa’- i estableix una sèrie d’inferències que en definitiva són les que han originat nous titulars d’atac a l’escola d’iniciativa social. De principi, l’estudi estableix una operació aritmètica, una resta, per definir el resultat econòmic de les escoles, que serà d’infrafinançament o de sobrefinançament, de manera que a través del cobrament de quotes les escoles (la gran majoria) intenten mantenir el servei malgrat la precarietat de la seva situació financera i escoles -molt poques, segons el mateix informe- que amb aquests cobraments obtenen benefici o directament lucre i se situen en una posició de ‘signaling’ en el sector.

Al minuend de la resta col·loca el total d’ingressos menys les quotes, i al subtrahend el total de despeses menys les despeses no concertades. Un resultat negatiu comporta infrafinançament; el positiu, sobrefinançament. Pensem que aquesta il·lació és discutible precisament per l’eliminació al subtrahend de les “despeses no concertades”, que afavoreix una tendència a resultats del finançament positius o no tant negatius. No considerar com a despesa aquests conceptes posa en qüestió gran part de l’estudi. Els autors declaren que el finançament de despeses no concertades és probablement el segment més difícil de estudiar i on troben les majors limitacions, perquè amb les dades disponibles, no poden deduir el motiu que duu al centre a emprendre aquestes despeses no concertades, i que no disposen d'informacions per poder distingir si aquestes despeses cobririen  necessitats mínimes de funcionament que la comunitat autònoma no finança, categoritzant la despesa com a una forma d'infrafinançament, o si les despeses es destinarien a serveis addicionals o de major qualitat, una forma diferenciació de l'oferta respecte a altres centres (pàg. 42).

Resulta que si analitzem la composició del concepte de “despeses no concertades”, els components especificats a l’informe són, en la seva major part, conceptes que formen part del concert educatiu (vg. LOE, art. 117). Dit d’altra manera, el cobrament que fan les escoles per aquest concepte representa, en el cas més restringit, el 56 – 58% i en el més extens entre el 71,3% i el 74,5%, no per contribuir a la diferenciació o al lucre, sinó per suportar un constatable infrafinançament.

Altres elements qüestionables de l’estudi han estat matisats o directament rectificats desprès de les actuacions que hem fet les institucions representatives de les titularitats de les escoles d’iniciativa social. La qualificació dels cobraments que fan aquestes escoles com a ‘quotes il·legals’ o el transvasament a l’escola concertada de 850.000 alumnes de l’escola pública i de les seves quotes, han estat públicament corregides per EsadeEcPol. També la darrera nota publicada per aquesta institució afirma que “el informe no está en ningún caso en contra de la educación concertada. Todo lo contrario, lo que el informe muestra es que existe un problema de fondo de infrafinanciación en la escuela concertada que explicaría buena parte del problema de las cuotas en el sector”. Però això no apareixerà als titulars…

Tots sabem els esforços esmerçats per l’escola d’iniciativa social per explicitar a la societat el compromís amb els més necessitats, la responsabilitat davant del repte educatiu, la feina per tirar endavant malgrat l’injust i sagnant infrafinançament, el convenciment de formar part del Servei d’Educació de Catalunya i de què els nostres projectes conformen una societat més justa, equitativa, solidària i responsable i que centenars de milers de famílies així ho coneixen i accepten. Podem exigir sense cap mena de reserves que quan s’afrontin estudis que afectin el nostre servei es mantingui la línia de rigor, objectivitat, coneixement de causa i veracitat mínimament exigible. No ens sembla que sigui demanar gaire.