La transfiguració de la matèria en l'obra escultòrica de Constantin Brâncusi

(Gemma Cervera) Aquest any celebren a Romania els 140 anys del naixement de l’escultor Constantin Brâncusi, considerat un dels principals precursors de l’escultura moderna i d’avantguarda. Nascut a Hobita, poble del districte de Gorj, a Romania, l’any 1876 i mort a París el 1957. La seva obra va donar lloc a moltes controvèrsies i molts intents de classificar-lo en un moviment artístic determinat, però ell no es va adherir mai a cap en concret, cercant amb una gran perseverança el seu propi camí. Deia sovint, responent als intents de voler-lo encaixar en algun d’ells: jo no sóc ni surrealista, ni cubista, ni barroc ni cap altra cosa d’aquestes. Amb el meu nou, vinc de quelcom molt antic. Efectivament, Brâncusi va aconseguir establir un pont entre l’arcaic i la modernitat, guardant sempre una admirable puresa infantil, una capacitat de meravellar-se de tot el que
l’envoltava i de penetrar els seus misteris.

Molts crítics el consideraven un camperol dels Carpats, i d’altres, un refinat artista parisenc del segle XX. El cert és que tant una cosa com l’altra podien afirmar-se sobre ell, però el refinament, segurament, li venia més del seu origen, aspre i elevat al mateix temps, d’unes tradicions ancestrals, d’una cultura popular amb una gran riquesa artística i espiritual i de la seva intimitat perfecta amb la natura. Tal com ell afirmava, havia nascut al peu de les muntanyes i havia après a distingir la veu de les pedres i de la fusta. (Llegir més)