I això passa encara més quan es tracta de Jesús. Cal demanar-se, primer, de què es tracta: ¿de conèixer-lo o d’estimar-lo? Certament que primer per estimar cal, com deia l’escriptora, “conèixer, conèixer, conèixer”. Per acabar desembocant en aquesta acceptació de no comprendre, porta i característica de l’estimar. I aquest conèixer inicial, en l’Evangeli i en la vida, no és un coneixement purament teòric, sinó que és fruit de la relació. I en el cas de Jesús, del seguiment, del ser-hi amb Ell i compartir el seu destí. Però aquell que simplement vol conèixer, o sigui, dominar, utilitzar i fins, com diu l’Evangeli, posar-lo a prova, comprometre’l... per “molt que mirin no hi veuran, per molt que escoltin, no entendran”. Per això Jesús respon als deixebles que li pregunten el perquè parla als altres amb paràboles. Jesús cita Isaïes on es fa comprensible el perquè no entenen el que Jesús diu: “El cor d’aquest poble s’ha fet insensible, s’ha tornat dur d’orelles i s’ha tapat els ulls”, però això contrasta amb el que diu a l’inici de la cita: “Per més que escolteu no entendreu res, per més que mireu no veureu res”. Per tant, intenten escoltar i veure, però “Tot i veure-hi, no veuen res, i tot i sentir-hi no senten ni entenen res”. Jesús ens diu: “Mireu com escolteu”. Qui vulgui simplement conèixer i saber no entendrà res, perquè el problema no és comprendre Jesús, sinó comprendre’ns. El problema sóc jo, nosaltres. Seguint-lo ens comprenem, o millor, ens acceptem, ens estimem tot acceptant que no ens podem comprendre; però seguint Jesús la llum ens il·lumina i ens envolta i ens acostumem a conviure amb el no saber que resplendeix en el rostre del Crist.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.