(Fra Josep Manuel Vallejo) Com pot ser que un home i a més, capellà, sigui tan estimat? “Acaba de morir i portem més de 24 hores en que no parlem de res més”, deia l’Albert Om. És interessant copsar fins a quin punt aquest home prim, malalt i sorneguer ha arribat al cor de tantes persones, moltes d’elles gens “de missa”... “El capellà ha de viure enmig de la gent, ha d’estimar tothom”, deia, i també deia “ jo sóc més de taverna que d’església”.
Una cultura amplíssima, sobretot literària, històrica, filosòfica i d’espiritualitat, conreada gràcies, en part, als sis anys que va haver d’estar al llit –meravelles de la quietud- Una simpatia abassegadora, murrieria galàctica, autenticitat i franquesa sempre i una “pose” d’infant entremaliat i divertit feien un coktel de persona que arribava a la gent. Tot plegat amorosit amb una fe cristiana sòlida i una bondat sobreabundant. Mossèn Ballarín estimava la gent i deia sempre el que pensava. Sant Francesc d’Assís, santa Teresa de l’Infant Jesús, sant Benet, sant Felip Neri... i mossèn Tronxo, foren els seus sants preferits. Els llibres, el paisatge, els amics, els puros i el Barça, els seus petits plaers.
Aquells que posen les seves esperances en plans d’evangelització i coordinadores de pastoral, farien be d’emmirallar-se en la munió de persones “tocades” per aquest home.
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.