Tres esdeveniments eclesials per a una Església de comunió en la diversitat

Primer esdeveniment: l’anunci de l’Any 2015 com l’Any dedicat a la Vida Consagrada. El va fer el Papa Francesc en l’encontre que va tenir amb la USG (Unió de Superiors Generals dels diversos Ordes i Congregacions religiosos masculins) el 29 de novembre passat. El motiu bàsic és el 50è aniversari de Perfecta caritatis, el document del Vaticà II que iniciava la renovació de la vida religiosa a l’Església. Entre altres iniciatives, està prevista la revisió i actualització del document Mutuae relationes sobre les relacions entre els bisbes i els religiosos en l'Església.

Segon esdeveniment: el congrés Laïcat XXI, que una colla de laics estan posant en marxa. El seu objectiu: «crear una xarxa de laics i laiques que, des de la reflexió, ajudi a impulsar un laïcat madur, compromès i transformador que faci sentir la seva veu dins l'Església i que sigui testimoni de compromís cristià en el món. Desitgem mobilitzar creients i comunitats, per pregar, reflexionar i compartir, la nostra manera de viure en la societat i en l'Església. Per això us proposem caminar junts cap a un CONGRÉS DEL LAÏCAT DE CATALUNYA». Aquest Congrés està previst que se celebri els dies 2, 3 i 4 d'octubre de 2015 al monestir de Poblet.

Tercer esdeveniment: la visita ad limina de l’Espiscopat català i espanyol, que simbòlicament indica una nova etapa en aquestes Esglésies. En el missatge que els va adreçar el Papa Francesc deia: «Déu ens ensenya a escoltar tothom de cor a cor, amb tendresa i misericòrdia, i a buscar el que veritablement uneix i serveix a la mútua edificació. En aquesta recerca, és important que el bisbe no se senti sol, ni cregui estar sol, que sigui conscient que també el ramat que li ha estat encomanat té olfacte per a les coses de Déu. Especialment els seus col·laboradors més directes, els sacerdots, pel seu estret contacte amb els fidels, amb les seves necessitats i ocupacions quotidianes. També les persones consagrades, per la seva rica experiència espiritual i el seu lliurament missioner i apostòlic en nombrosos camps. I els laics, que des de les més variades condicions de vida i respectives competències porten endavant el testimoni i la missió de l'Església (cf. LG 33)».

Heus aquí dibuixat un estil i un programa per a tota l’Església, però especialment per als que hi exerceixen el ministeri de comunió (bisbes i preveres). Es basa en concebre la comunitat eclesial, especialment la diocesana, en tota la seva riquesa i pluralitat de carismes i ministeris, institucions, serveis, iniciatives, etc. La confluència d’aquests tres esdeveniments és una gran oportunitat per fer la «conversió pastoral» que ens demana el Papa Francesc; sempre amb l’objectiu de viure amb més força la «joia de l’Evangeli» i de transmetre-la amb més entusiasme i credibilitat com a comunitat eclesial. En els temps que vivim –més que mai- ens necessitem mútuament, en aquesta diversitat admirable que és el teixit eclesial, aportant cadascú el millor de les nostres formes de vida, carismes, sensibilitats, capacitats. No podem tenir una visió parcial d’Església, que la redueixi al que només depèn canònicament de les estructures diocesanes o religioses o laïcals, o que la pensi i senti només des dels nostres col·lectius o projectes, ignorant els dels altres. No podem deixar que els projectes diocesans siguin només un afer dels bisbes o preveres, o que l’Any de la Vida Consagrada tingui incidència només en el cercle dels consagrats o que el Congrés de Laïcat afecti només els laics.

“De re nostra agitur”. Tots hi estem implicats. Tant de bo, doncs, aprofitem la confluència d’aquests esdeveniment com un gran do de l’Esperit que es empeny a construir l’Església de tots.

Màxim Muñoz Duran