Una societat més fraterna

Vivim en societats que tendeixen a fer-se més diverses, també en el pla religiós, com ha mostrat el recent 'Baròmetre sobre la religiositat i sobre la gestió de la diversitat religiosa'. Això implica una nova situació on hem d'aprendre a viure i a conviure.

Esfereeix veure que la religió en ocasions és utilitzada com una excusa per justificar la violència. Si fins fa poc les guerres de religió ens feien pensar en episodis de fa segles, ara constatem que és un fenomen ben actual i molt proper. Aquestes ideologies s'escampen a les nostres ciutats i són acceptades pels nostres veïns.

Està clar que aquests plantejaments estan molt lluny del que és acceptable. No obstant això, aquests fets no poden amagar que la llibertat religiosa segueix essent un dret humà i és fonamental per a la nostra societat preservar-la. Estem parlant d'un assumpte que va molt més enllà de la reivindicació, tot i que legítima, d'uns drets dels quals l'Església és part interessada. Està en joc la mateixa idea dels drets civils a la nostra societat. ¿Fins a quin punt som capaços de respectar l'altre, aquell que —pel motiu que sigui— és totalment diferent de mi?

El respecte no és un concepte buit, ni negatiu («no anar en contra»): implica acceptar l'altre, té un component d'estimació. El respecte en el seu sentit autèntic és incompatible amb la indiferència («mentre no m'afecti, que faci el que vulgui») que neix de l'individualisme, contra el qual ens ha alertat el Papa Francesc en repetides ocasions.

Des de la llibertat i passant pel respecte, hem arribat a la fraternitat, que moltes vegades és la gran oblidada. Gràcies a Déu se senten veus que recorden la greu necessitat de la fraternitat que pateix la nostra societat. Cada cop es posa més de manifest l'esgotament d'un sistema de valors que, en prescindir de la caritat fraterna, s'ha vist abocat a la desintegració.

Sant Josepmaria Escrivà recordava en una ocasió que «la caritat, més que donar, és comprendre» (És Crist que passa, paràgraf 124). En una societat plural com la nostra el diàleg és una bona eina per vehicular la comprensió mútua que basteix la fraternitat d'una societat cohesionada, solidària i integradora. Així, els cristians farem bé a participar en el debat públic tot proposant des de l'experiència personal de la fe interioritzada i viscuda, un diàleg autèntic, que implica necessàriament el respecte per l'altre i les seves conviccions.

Les societats avançades, obertes i diverses com la nostra són l'escenari d'aquest diàleg. Per això, pel que fa a l'Església, són els laics els més legitimats per a participar-hi, en reunir la doble condició de ser membres de la comunitat eclesial i de viure plenament inserits a la societat civil. Això, lògicament, no vol dir que els pastors no tinguem cap paper en tot aquest procés. Ens pertoca facilitar que els fidels laics puguin adquirir una formació sòlida i ben arrelada en la fe, en la doctrina social de l'Església, etc., i la visquin i en puguin donar raó amb llibertat i responsabilitat personal, sense representar l'Església.

En la nostra societat actual tan plural és important que revifi d'aquesta manera el paper que el cristianisme va tenir en els orígens de la nostra societat i el pes dels seus valors en el nostre substrat cultural. En aquest sentit hem de ser més conscients que aquesta fraternitat que s'invoca es basa en la joia de poder afirmar que hi ha un pare comú. L'Europa postmoderna ha de recuperar el Pare si vol no quedar sumida en un profund sentiment d'orfandat i aïllament.

La fraternitat ve a ser una porta a la transcendència. El fruit més preciós de l'esforç d'apertura que hem de fer els cristians és la veritable trobada amb Déu, que és l'Altre totalment Altre i, al mateix temps, és intimior intimo meo (sant Agustí). Aprenem així que en l'altre em conec a mi i em realitzo estimant-lo: la fraternitat! A través del coneixement de Déu, de la pregària, trobo l'altre: el germà i l'estimo.

«El drama de la cultura actual és la falta d'interioritat, l'absència de contemplació», recordava sant Joan Pau II als joves reunits a l'aeròdrom de Cuatrovientos el maig del 2003. Els pastors podem fer molt per a fomentar l'esperit contemplatiu en els fidels i, primer de tot, en nosaltres mateixos. D'aquesta manera, els cristians podrem fer un gran servei a tota la societat mostrant que és possible mantenir un veritable diàleg des de la pròpia identitat. Així la nostra societat s'anirà fent cada cop més fraterna i, per tant, més propera al designi de Déu, més cristiana.

Antoni Pujals, vicari de l'Opus Dei per a Catalunya