A. Chevrier, evangelitzador dels pobres

«Així , doncs , també nosaltres, envoltats d’un núvol tan gran de testimonis...» He 12, 1.

El testimoni dels sants i de totes aquelles persones que el Senyor posa en el nostre camí, és, sens dubte, un estímul per fer la pròpia ruta en el seguiment de Jesucrist.

El beat Antoine Chevrier (Lió 1826-1879) és un d’aquests testimonis que, també avui, continuen esperonant.

Va néixer i créixer en la ciutat de Lió, fill d’un petit funcionari d’Hisenda i d’una teixidora de seda. Als disset anys entra al Seminari; l’any 1850 rep l’ordenació de prevere i és enviat com a vicari a St. André del populós barri lionès de la Guillotière.

El maig de 1856 hi ha unes terribles inundacions i es posa a treballar amb la gent per auxiliar els damnificats. Aquest fet marcarà la seva vida, ja que el porta a viure de prop la realitat de la misèria, espiritual, moral i material de la gent del barri i alhora s’adona també dels grans tresors de la gent senzilla: la seva capacitat de sacrifici, de germanor, de solidaritat...

Hi ha un segon esdeveniment que cristal·litzarà aquesta experiència i el portarà a un canvi radical en la seva acció pastoral: el Nadal d’aquell mateix any (1856), tot contemplant el misteri del naixement de nostre Senyor, pren consciència d’una manera viva i forta de la bellesa de Jesucrist i del camí de pobresa que ha escollit per salvar els homes. Ell en parla com la gràcia del Nadal de 1856, i ho explica així: «La nit de Nadal, meditant sobre la pobresa de nostre Senyor i el seu abaixament entre els homes, vaig decidir deixar-ho tot i viure tan pobrament com pogués. Jo em deia: el Fill de Déu ha davallat a la terra per salvar els homes i convertir els pecadors. I malgrat tot, els homes continuen perdent-se. Aleshores em vaig decidir a seguir Jesucrist de més a prop per fer-me més capaç de treballar eficaçment en la salvació de les ànimes.» (Antoine Chevrier, Escrits Espirituals, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1991, pag. 11).

Fa servir el llenguatge propi del seu temps, però la intuïció és totalment renovadora. L’experiència que viu no el porta a cercar nous mètodes pastorals, o una estratègia millor, sinó que el porta a acostar-se més a Jesucrist, a fer-se més bon deixeble seu, per així poder ser més útil per a l’evangelització.

A partir d’aquest moment ja no és el mateix, el seu treball més important serà conèixer més i més Jesucrist. L’estudi de l’Evangeli serà la seva tasca primordial: «Conèixer Jesucrist, estimar Jesucrist, imitar Jesucrist, seguir Jesucrist, aquest és tot el nostre desig, tota la nostra vida.» (ibídem, pag. 27). Ho repeteix moltes vegades als quatre primers seminaristes que sortiran del Pradó: «La nostra primera feina, doncs, és conèixer Jesucrist, per tal de ser totalment d’Ell».

En una pregària ens ha deixat expressada tota la seva admiració per Jesucrist i el seu desig de conèixer-lo.

O Verb! O Crist!

Que en sou, de bell! Que en sou, de gran!

Qui us arribarà a conèixer? Qui us podrà comprendre?

Feu, o Crist , que jo us conegui, que jo us estimi.

Ja que sou la llum, feu-me’n arribar un raig al fons del meu pobre esperit,

perquè us pugui veure, perquè us pugui comprendre.

Poseu en mi molta fe en vós,

perquè totes les vostres paraules siguin per a mi una llum que m’il·lumini

i em faci venir a vós, per tots els camins de justícia i de veritat.

O Crist! o Verb! Vós sou el meu Senyor i el meu únic Mestre.

Parleu, que us vull escoltar i vull practicar la vostra paraula,

perquè sé que ve del cel.

Vull escoltar-la , vull meditar-la, vull posar-la en pràctica,

perquè en la vostra paraula hi ha la vida, la joia, la pau i la felicitat.

Parleu, Senyor, que sou el meu Senyor i el meu Mestre.

No vull escoltar ningú més.

L’ànsia per acostar-se als més pobres el porta a dedicar-se a preparar la Primera Comunió dels nois i noies més marginats i que no tenien lloc a les parròquies; per això el 1860 adquireix un local que havia estat una sala de ball de mala fama anomenat “El Pradó”. No li canvia el nom i comença l’obra del Catecisme. Els nens en aquella època ja treballaven, ell cerca recursos i els té en tandes de sis mesos al Pradó perquè coneguin Jesús i facin la Primera Comunió. Defensa que els pobres puguin conèixer l’Evangeli, dedicant-hi uns mesos sense treballar per rebre una formació humana i cristiana.

El contacte amb els més pobres el portarà a una nova intuïció: Cal preparar sacerdots pobres per a l’evangelització dels pobres. Així naixerà l’Associació de preveres del Pradó, preveres totalment diocesans que s’ofereixen al bisbe per anar als llocs més pobres i s’ajuden a viure el carisma d’aquest apòstol de l’evangelització dels més pobres.

Va morir el 2 d’octubre de 1879, als 53 anys, i va ser enterrat a la capella del Pradó, hi assistiren 50.000 persones. Va ser beatificat per Joan Pau II el 4 d’octubre de 1986 a Lió .

Joan Cuadrench i Aragonès