El camí discipular del prevere

La Congregació per al Clergat, que per voluntat del papa Benet XVI des del gener del 2013 inclou també l’atenció als Seminaris, ha organitzat a Roma, a l’Aula Magna de la Universitat Urbaniana, els dies 19 i 20 de novembre un Congrés commemoratiu dedicat a dos dels documents del Concili Vaticà II: Optatam Totius i Presbyterorum Ordinis. El Congrés portava per títol «Una vocació, una formació, una missió. El camí discipular del prevere».

En els primers textos preparatoris del Vaticà II no hi havia previst cap document específic sobre els preveres, però a mesura que varen avançar els treballs conciliars i es van anar configurant les grans Constitucions, especialment la Lumen Gentium, els pares conciliars van veure l’absoluta necessitat de redactar un document sobre la vida i el ministeri dels preveres, així com també un sobre la seva formació.

La feina dels redactors va concloure a l’etapa final del Concili i s’aprovaren els dos decrets que, en paraules del papa Francesc, «són com les dues meitats d’una sola realitat: la formació dels preveres que distingim en inicial i permanent, però que constitueix en ella mateixa una única experiència de discipulat».

Els ponents del Congrés, entre els quals el nostre Dr. Salvador Pié Ninot, van mostrar com les grans intuïcions dels documents conciliars, de les quals se’n féu una important receptio en el Sínode de bisbes de l’any 1990 i en el posterior document de Sant Joan Pau II Pastores dabo vobis, s’han revelat durant aquests anys ben fecundes.

Pel que fa al contingut, els ponents han ressaltat el fet que la formació sigui unitària, és a dir que mantingui la unitat i la continuïtat entre la formació inicial, que es dóna durant el temps de seminari, i la permanent, que cal mantenir al llarg de tota la vida; i que també sigui una formació integral, evitant que s’identifiqui només amb el mer recorregut dels estudis acadèmics.

Un element que s’ha destacat sovint és la necessitat de parlar sempre del prevere en el conjunt del presbiteri. Mons. Castellucci, per exemple, assenyalava que a Presbyterorum ordinis s’utilitza només 7 cops la paraula «prevere» en singular, mentre que 111 cops es parla de «preveres» en plural. Tot un signe d’una opció no individualista en la concepció del ministeri i la vida del prevere i de la comunió que ha d’existir entre tots els qui han rebut el sagrament de l’orde.

Justament, sobre la dimensió comunitària del ministeri ordenat: fraternitat i comunió eclesial va tractar la intervenció de Mn. Salvador Pié, que va analitzar la prex ordinationis presbyterorum com a eix teològic de la dimensió comunitària, la fraternitat i la comunió eclesial del prevere. Va afegir també una interessant reflexió sobre el «Consell del Presbiteri», que hauria de ser una viva expressió de la dimensió comunional dels preveres.

En la mateixa línia, el cardenal Stella va remarcar que la fraternitat sacramental «viscuda de manera concreta, tot i que sovint amb cansament i sacrifici, és fonamental per als preveres d’avui».

Molt suggerents van ser també els consells del cardenal de Boston, Mons. O’Malley, quan recomanava: «Per tal d’afrontar molts dels reptes i promoure la santedat sacerdotal, demano a cadascun dels preveres de l’arxidiòcesi de Boston que faci tres coses: 1) comprometre’s a fer exercicis espirituals cada any; 2) formar part d’un grup de sosteniment presbiteral; i 3) practicar un pla personal de vida».

Totes tres activitats i particularment el pla personal de vida ajuden a gestionar el temps dels preveres i la problemàtica sobre les prioritats. I afegia: «Un pla de vida és estratègic per a una vida equilibrada i assegura que hi ha temps i espai per a Déu en les nostres vides. El pla de vida d'un sacerdot ha de centrar-se en la celebració de l'Eucaristia, el punt més alt en la vida diària. Un bon pla de la vida sacerdotal comprèn el propòsit de la confessió freqüent, la formació permanent, l'atenció de la salut amb una dieta adequada, exercici físic, descans i una revisió mèdica anual. Un seriós pla de vida també inclou el compromís d'una hora al dia d'oració, que ha de prendre tres formes: la Litúrgia de les Hores, les devocions preferides com el Rosari, el Via Crucis, o el rosari de la Divina Misericòrdia, i , molt important, un període d'oració mental».

També el tema de la missió va centrar l’atenció d’alguns ponents. Molt apreciada va ser la intervenció del cardenal de Manila, Mons. Luís Antonio Tagle, que va presentar els nous reptes de l’evangelització i la missió del prevere en aquest anunci. Així mateix el cardenal de Nàpols, Mons. Sepe, va presentar el prevere sota la figura del samarità que s’ajup sobre la humanitat ferida.

Els congressistes vàrem ser rebuts pel papa Francesc, que ens adreça un discurs en el qual a partir de Presbyterorum ordinis, 3, que va qualificar com a «petit compendi de la teologia del sacerdoci», en el qual a partir de la carta als Hebreus va assenyalar que el prevere és «pres d'entre els homes», «destinat a oficiar a favor dels homes», «present enmig dels altres homes».

Francesc va reiterar que el prevere ha de ser una persona amb una humanitat «pacificada», a fi de no fer pagar als fidels les seves “neurosis”: «no és normal que un sacerdot sovint estigui trist, nerviós o sigui dur de caràcter; no és bo i no fa bé ni al sacerdot, ni al seu poble». També ha de ser un home relacional, perquè cada moment de la vida d'un sacerdot, des del primer descobriment de la vocació, viu en relació amb Déu i amb els homes.

El cardenal Stella, prefecte de la Congregació per al Clergat i responsable principal del Congrés, va assenyalar: «cada cridat al sacerdoci ha de ser format i transformat per l'obra de l'Esperit i, un cop és prevere, mai no ha de deixar de seguir sent un deixeble del Senyor, perquè, sostingut per la seva gràcia i la seva misericòrdia, aprengui a viure en un èxode continu de si mateix i de les seves pròpies pretensions, per a vèncer l'egoisme i els tancaments, i "sortir" per anunciar l'Evangeli i tenir cura de les ferides de la humanitat»

Els textos de les ponències poden trobar-se a la pàgina web de la Congregació per al Clergat http://www.clerus.va/content/clerus/it/notizie/new49.html

Norbert Miracle Figuerola