Bons Pastors i Ecumenisme

Les diverses confessions cristianes han iniciat un camí d’aproximació que sembla no tenir marxa enrere. Es pot progressar més o menys de pressa, potser hi pot haver algun retrocés parcial, però el que no sembla possible és desfer el camí. S’han fet avenços tan substancials en tots els àmbits de la relació ecumènica que ja no és possible aturar el creixement del sentiment de comunió pancristiana.

La qüestió que es planteja és quin és el paper dels “bons pastors” de les comunitats locals, que som nosaltres, en la vivència de l’ecumenisme en les nostres parròquies i arxiprestats. Si hi ha d’haver vivència, estaríem parlant d’una activitat pastoral, integrada en l’acció pastoral de la parròquia o l’arxiprestat. Una pastoral de l’ecumenisme al costat d’una pastoral dels sagraments, una pastoral de la salut, una pastoral catequètica, una pastoral social, una pastoral obrera ... I no pas com un afegidet voluntari sinó com un component necessari de l’activitat pastoral.

Com més va, més necessari és normalitzar la relació interconfessional en el nivell local per donar sentit a tot l’esforç de creació de comunió que s’està fent. Aquest és l’objectiu de la pastoral ecumènica: fer viure l’esperit ecumènic a les persones concretes de les nostres parròquies. I aquí és on és imprescindible la nostra acció com a preveres. No pretenc donar lliçons, només em permeto plantejar la necessitat de creure ecumènicament.

El cardenal Walter Kasper, expresident del Consell Pontifici per a la Promoció de la Unitat dels Cristians, afirmà en una reunió dels cardenals amb Benet XVI que l'ecumenisme "no és una elecció opcional, sinó una obligació sagrada". I afegí: "El resultat més significatiu de l'ecumenisme en els darrers decennis, i també el més gratificant, no són els diferents documents, sinó la fraternitat recuperada”

A les parròquies ens toca participar en tots els àmbits de l’activitat ecumènica de diverses maneres i amb diverses intensitats. Vegem-ho àmbit per àmbit. L’ordre dels factors no altera el resultat.

A) Ecumenisme institucional

De la mateixa manera que a nivell global les diverses confessions mantenen relacions institucionals, hem d’iniciar-ne i mantenir-ne amb les comunitats de les altres confessions existents en el nostre territori en la mesura que sigui possible. Es dóna el cas de comunitats que no volen mantenir cap relació amb els catòlics o que opten per una relació mínima o merament formal o per una pregària conjunta els dies de l’Octavari. En tot cas nosaltres hem de cercar la màxima relació i, si avui no és possible el contacte, no hem de baixar la guàrdia perquè ho pugui ser demà.

B) Ecumenisme interpersonal

Les relacions institucionals reeixides porten de manera natural a relacions interpersonals de confiança i d’amistat. L’amistat dels líders anima a l’amistat entre els fidels. La confiança mútua és el suport més potent de l’activitat ecumènica. Establir alts nivells de confiança és del tot imprescindible per exercir l’ecumenisme.

C) Ecumenisme espiritual

Les relacions institucionals i les interpersonals condueixen d’una manera fàcil i natural a l’intercanvi espiritual, consistent en la pregària conjunta i en la reflexió i proclamació de la Sagrada Escriptura. És l’aspecte ecumènic més propi, potser, del nivell local. És desitjable que l’activitat d’aquest àmbit no es limiti a l’Octavari, sinó que porti a viure de forma habitual la pregària per la unitat i la pregària conjunta o unida, i a l’assaboriment de la Paraula Revelada.

D) Ecumenisme secular

La pregària i l’estudi de la Bíblia pot impulsar els cristians a actuar conjuntament en la societat al servei del Regne de Déu. Això vol dir la lluita per la justícia, l’esforç per la pau i la salvaguarda de la creació, la lluita pel respecte i la promoció dels drets humans, d’una manera especial pel dret a la llibertat religiosa i de culte. L’actuació en aquest àmbit té un aspecte institucional amb grans declaracions, més propi del nivell global, i un aspecte pràctic, més propi del nivell local.

E) Ecumenisme doctrinal

Consisteix en el diàleg teològic entre les diverses confessions que, dut a terme per comissions bilaterals, ha aconseguit acords molt importants. A nivell local és important que dialoguem per comprendre les posicions doctrinals d’uns i altres i rebre i explicar els grans acords aconseguits a nivell global. Només es pot estimar allò que es coneix.

F) Ecumenisme bíblic

El diàleg teològic fa veure la necessitat d’elaborar i publicar conjuntament traduccions de la Bíblia, proclamar la Paraula i meditar-la en comú (lectio divina), cosa que ja s’ha dit en presentar l’àmbit “espiritual”. Cal fer esment agraït de la meritòria labor de l’Associació Bíblica de Catalunya, tant per la feina que ha fet i fa com pel testimoni ecumènic que donen els seus membres.

Josep Esplugas, prevere de Terrassa