Avui us deixo algunes imatges que parlen per si soles. Són quatre fotografies de petits espais dels anys setanta, espais comunitaris que s'han adaptat segons les necessitats celebratives del grup que els habita. D'entrada ens suggereixen algunes paraules: pobresa, senzillesa, despullament, proximitat, comunió...
Tots aquests valors són, efectivament, valors evangèlics. Però són també els valors de l'arte povera o el teatre ritual d'aquells anys, que renunciaven a l'ostentació i la riquesa en favor de materials pobres, quotidians, orgànics, "autèntics".
El despullament formal d'aquestes petites capelles, més en sintonia amb l'art abstracte o l'arquitectura moderna, vol constituir-se en una obertura al misteri, al silenci, una purificació de les mediacions massa gastades pel temps.
La proximitat, tan cercada també per la gent del teatre, materialitza una experiència de comunió. Es preferien els espais circulars als longitudinals, espais on es poguessin veure els rostres i sentir la comunitat. I al centre, la taula eucarística, com un axis mundi on Déu es fa present en un bocí de pa.
Deia el papa Joan XXIII a un grup d'arquitectes francesos: "Introduïu en les esglésies la senzillesa, la serenitat i el caliu de les vostres cases." Aquestes quatre fotos m'evoquen aquest caliu. Tant de bo no es perdés mai aquest esperit!
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.