“L'ikebana és un trampolí a la bellesa de Déu”

(Laura Mor –CR) “Si a aquestes persones les poses assegudes en una sala i els demanes que estiguin quatre hores en silenci, segur que no t'aguanten. En canvi, les quatre hores de taller ningú fa xivarri”. El monjo benedictí Vicenç Santamaria descriu així el clima que genera la proposta 'Art i espiritualitat: II setmana d'ikebana' basada en aquesta tècnica japonesa d'art floral. La casa d'espiritualitat del Santuari del Miracle n'ofereix un curs intensiu aquest estiu.

“La tradició de l'ikebana pretén obrir-nos a la bellesa infinita a través de la bellesa concreta”, explica Santamaria, que dirigeix el curs. No es tracta, diu, d'una estètica buida, sinó que “l'ikebana és un trampolí a aquesta bellesa infinita, amb majúscula, associada a Déu”.

Meditació, observació i contemplació són elements imprescindibles en aquesta tècnica concreta. Segons Santamaria, la composició d'art floral permet “canalitzar i expressar la bellesa inherent a la natura”. I les diferents sessions són “un aprenentatge per recrear la bellesa de Déu amb les nostres mans, amb els mitjans de què disposem”.

“Mai no trobaràs dues ikebanes iguals”

El resultat són treballs molt personals: “El que resulta atractiu és que moltes persones fan el mateix exercici i, tot i tenir el mateix esquema, mai no hi ha dues branques iguals, perquè no hi ha dues persones iguals i en cada composició un queda reflectit. I, per tant, mai no trobaràs dues ikebanes iguals un cop enllestides”.

En aquest sentit subratlla la vàlua d'aquesta singularitat: “És molt interessant! No només és el teu treball i sinó que també veus el treball dels altres participants. I si són quinze doncs veus que els quinze exercicis tots tenen la seva singularitat, la seva personalitat, treballant amb la mateixa branca i la mateixa flor”.

Sensibilitat i expressió

Vicenç Santamaria és monjo de Montserrat i va descobrir aquesta tècnica quan tenia 15 anys: “Era la primera vegada que una professora del Japó venia a Barcelona a donar classes d'ikebana i vaig tenir la sort de poder-hi accedir”.

L'oferta, que en aquell moment proposava l'Escola Massana junt amb l'Escola de Parcs i Jardins de Barcelona, va tocar la fibra a qui avui cuida el jardí de l'Abadia de Montserrat. “Em vaig sentir absolutament interpel·lat per aquesta tradició i sobretot per la sensibilitat amb què es treballa. Va sortir de mi quelcom que estava latent, a través de l'ikebana es va bellugar un camp d'expressió amb una sensibilitat molt específica”.

Una setmana, a petició dels participants

L'ikebana és un camp d'expressió que aquest benedictí mai no ha deixat de cultivar. I que arriba al Miracle a proposta del responsable de la casa d'espiritualitat, Ramon Ribera. Durant el curs se'n fan algunes sessions de cap de setmana. Però el format intensiu d'estiu neix “a petició dels mateixos participants” que, segons explica Santamaria, “quan senten que estan entrant en matèria, el taller ja s'acaba”.

És així com els monjos van recollir la proposta de fer tota una setmana d'ikebana, i la d'aquest estiu –del 29 de juliol al 5 d'agost– ja és la segona edició. “Es va incloure en la setmana de recessos del Miracle, com una manera més de fer exercicis espirituals”.

“Al servei de l'art i per l'espiritualitat”

Els participants també consideren positiva “la possibilitat de fer aquest aprenentatge a través no d'una escola específicament dedicada a l'ikebana, sinó en una casa d'espiritualitat i amb un monjo, des d'on es vehicula l'experiència de qui imparteix el curs”. “Hi ha aquest afegit que a algú li pot interessar i a algú li pot resultar sobrer”, matisa.

Però qui valora aquest plus, repeteix. “Nosaltres estem al servei d'aquestes persones que s'interessen per l'art i per l'espiritualitat”, apunta Santamaria. I a raó d'aquest binomi la iniciativa lliga amb l'oferta d'un orde monàstic com el dels benedictins: “Qui es cregui que s'ha inscrit en una acadèmia d'ikebana, s'equivoca. Hi ha moments de pràctica i moments de recolliment, moments contemplació, de passeig per la natura”.

Un clima de silenci “gens forçat”

El curs té un caràcter eminentment pràctic i té el silenci com a guia: “És un curs que s'inicia en el silenci i s'acaba en el silenci per tal que puguem exterioritzar aquesta interioritat”. Santamaria el descriu com “un treball de contemplació silenciosa” on “aquesta tècnica, sense adonar-te, et capbussa en un estat de silenci latent, en una admiració constant amb el resultat d'allò que fas”.

Durant les sessions el clima de treball es fa en un silenci quasi espontani, “gens forçat”, apunta el director del curs. La mateixa dinàmica hi porta: “La pràctica incideix en què estiguis absolutament centrat en tu mateix per obtenir el resultat més òptim del que estàs fent. Si estàs dispers, això no surt; si estàs atent, concentrat, és molt més fàcil que vagis traient la bellesa oculta en el teu interior; i el silenci, aquest ambient de recolliment, permet que tothom treballi des de dintre”.

Un espai de recés singular

Imaginar aquest taller en un espai urbà i sorollós o, fins i tot turístic, es fa difícil. “Per això tenim aquesta casa al Miracle, per fer aquestes immersions no només a la natura, sinó també en aquest element tan important de la natura: el silenci, la solitud”. Al poble de Riner, al Solsonès, ben a la vora del centre geogràfic de Catalunya, s'hi troba aquest monestir benedictí. La casa d'espiritualitat del Miracle posa a l'abast aquests elements que ajuden a la interioritat dels hostes.

I de la mateixa manera que convida a aprofundir en l'art floral, el silenci de la zona també és part de l'atractiu d'altres activitats que ofereix el Miracle al llarg de l'any com el Cicle natura i espiritualitat, les converses vora la bassa d’Òria o les audicions musicals.