Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

Galleria di immagini

(CR) La basilica di Santa Maria del Mar ha ospitato l’11 settembre la tradizionale messa della Diada Nazionale della Catalogna. Il consigliere della Lega Spirituale della Madre di Dio di Montserrat, il benedettino Josep-Miquel Bausset, ha chiesto nell’omelia che la Chiesa non taccia davanti a qualsiasi ingiustizia presente nel mondo.

Allo stesso tempo, attraverso le reti social, il presidente della Conferenza Episcopale Spagnola, il cardinale arcivescovo di Barcellona Joan Josep Omella, ha fatto gli auguri per la Diada mettendo l'accento sulla necessità del dialogo “malgrado le differenze”. Un messaggio che ripete quanto aveva detto nell'ultima lettera domenicale: “Senza un ascolto profondo non c'è interazione né relazioni coerenti né, nella maggior parte dei casi, dialogo” aveva scritto domenica scorsa. “Malgrado differenze che possiamo avere con il nostro interlocutore, sappiamo che ci possono essere scintille di verità in quello che ci dice. Il dialogo, fondato sulla verità, è sempre la via. Auguri di buona Diada” ha twittato il cardinale.

 

 

Alla messa di Santa Maria del Mar per il mondo politico hanno partecipato, tra gli altri, Jaume Giró, Ministro dell'Economia del Governo catalano; il deputato alle Cortes Joan Capdevila; il sindaco di Montblanc Josep Andreu i Domingo e Joan Maria Piqué, direttore generale di Pianificazione del Dipartimento di Azione estera.

Durante l'omelia, Josep-Miquel Bausset ha ricordato queste parole del vescovo Pere Casaldàliga: “Il Vangelo è un fuoco che brucia la tranquillità dell'uomo”. Perché “non si può essere cristiani e sopportare l'ingiustizia a bocca chiusa”. Ha ricordato anche recenti dichiarazioni di vescovi di diverse parti del mondo a favore della pace, della libertà e della giustizia dei loro rispettivi popoli. Perciò, ha mostrato con diversi esempi una Chiesa che non tace quando c'è ingiustizia. “Le Beatitudini, se non le leggiamo distrattamente, non sono mai neutre né asettiche, né politicamente corrette, perché capovolgono la nostra scala di valori. Perciò, le Beatitudini sono una scommessa per mettersi accanto a coloro che Gesù definisce beati, come i perseguitati a causa della giustizia”.

Ha quindi il concluso l'omelia con le parole di Papa Francesco in una recente intervista: “Non so se la Spagna è totalmente riconciliata con la propria storia. E se non è così, deve farlo”. “Con queste parole – ha detto Bausset - il Santo Padre dimostra di conoscere la diversità di nazioni che c'è nello Stato [spagnolo] e spinge la Spagna a fare i conti con la propria storia”.

Sono state recitate preghiere con diverse intenzioni: “per le anime dei patrioti, di ogni età e condizione, che hanno lottato per la libertà di questo paese; quelli di cui ricordiamo il nome e quelli di cui non c'è memoria”; “per coloro che oggi, contro la legge e la giustizia, subiscono il carcere, l'esilio e la persecuzione per aver sostenuto la giusta causa di questo paese; che ogni giorno cresca la loro fortezza e vengano restituiti i loro diritti”; o per non arrendersi “nel lavoro quotidiano per raggiungere la libertà del nostro popolo”.

La Messa nella Diada nazionale di Catalogna è organizzata dalla Lega Spirituale della Madre di Dio di Montserrat dal 1886 “in suffragio e ringraziamento per i difensori delle libertà catalane e per tutti i patrioti che hanno donato la loro vita al servizio della Catalogna”. Una tradizione interrotta soltanto durante la Guerra civile o per proibizione governativa durante le dittature.

Questo 11 settembre la Messa della Diada è tornata nella sua sede abituale dopo che l'anno passato era stata celebrata a Montserrat a causa della pandemia.

 

 

Homilia. 11 de setembre. Santa Maria del Mar. Barcelona

Josep-Miquel Bausset, consilari de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Montserrat.

A més del 135è aniversari de la missa a Santa Maria del Mar l’11 de setembre de 1886, aquest any també celebrem quatre aniversaris més: per una part, els 1.050 anys del naixement de l’Abat Oliba, pare de la pàtria, fundador de Montserrat i promotor de la “Pau i Treva” i els 975 anys de la seva mort; per l’altra, els 175 anys del naixement del bisbe Torras i Bages, autor de la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat; en tercer lloc, els 75 anys de la mort de l’abat de Montserrat, Antoni M. Marcet i finalment, els 50 anys del discurs de Pau Casals a les Nacions Unides. 

En aquesta Diada Nacional de Catalunya ens fa bé de recordar aquestes paraules del bisbe Pere Casaldàliga: “L’Evangeli és un foc que a hom li crema la tranquil·litat”. Perquè “no es pot ser cristià i suportar la injustícia amb la boca closa. Jesús diu a l’Evangeli que ell ens jutjarà pel que nosaltres haurem fet amb els nostres germans més pobres i oprimits”. 

I és que l’Evangeli, (i d’una manera més concreta, les Benaurances) no és un text neutre, asèptic o políticament correcte. L’Evangeli és un camí de llibertat i d’alliberament. Per això quan la policia brasilera va escorcollar la casa del bisbe Pere i s’emportaren alguns llibres seus, el bisbe Pere digué: “Però s’han descuidat d’endur-se el llibre més revolucionari que hi tinc: l’Evangeli”. 

L’Església, com ho va ser el bisbe Pere, ha de dir les coses pel seu nom, amb valentia. I d’això en tenim uns exemples recents en tants testimonis de l’Evangeli. Fa unes setmanes, l’Església de Managua demanava l’immediat alliberament dels líders opositors. I uns bisbes asiàtics lamentaven la mort del jesuïta Stan Swamy, un home innocent, empresonat durant més de 200 dies per defensar els drets de les minories. També Justícia i Pau de la diòcesi de Managua, demanava la immediata restitució dels drets civils dels detinguts injustament: “Com a cristians demanem el respecte a la voluntat dels ciutadans, el respecte als drets humans, de tots els nicaragüencs i dels detinguts injustament”. 

I la conferència cubana de Religiosos demanava recentment “la fi del procediment penal per als detinguts l’11 de juliol”. El bisbe Roque Paloschi afirmava: “Tenim l’estat brasiler atacant els drets dels pobles originaris”. I l’arquebisbe de Porto Velho denunciava l’estat brasiler, que “promou la violació dels drets, començant pel president de la república”. El bisbe emèrit d’Altamira (Brasil), Erwin Kräutler, feia referència als milers de persones que al carrer exigeixen la destitució de Bolsonaro, tot fent una crida a la resistència contra el president brasiler. Finalment l’arquebisbe de Lima, Carlos Castillo, amb motiu del bicentenari de la independència del Perú, deia a l’homilia: “Volem honorar en aquesta missa la memòria de tots els nostres morts peruans. El sentit solidari de la fe ens convida a una enorme creativitat social i política”. L’arquebisbe Castillo, que demanava “unitat davant l’adversitat” per així aconseguir “punts d’acords els més amplis possibles”, deia també: “Cap entitat política no pot substituir la voluntat ciutadana, sinó que està obligada a servir-la amb fidelitat” 

Les Benaurances, si no les llegim des de la rutina, mai no són neutres ni asèptiques, ni políticament correctes, ja que capgiren la nostra escala de valors. Amb les Benaurances deixa d’estar en primera línia la violència, la riquesa i el prestigi, que queden substituïts per la pau, la bondat i la humilitat. Per això com a cristians no podem viure només amb el Decàleg, escrit en unes taules de pedra, sinó amb les Benaurances, escrites en el nostre cor.

Com deia el bisbe Desmond Tutú, “Si ets neutral en situació d’injustícia, has escollit el costat de l’opressor”. També ho deia el papa Francesc el 5 de juliol de 2014: “Déu no és neutral. Està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides”. Per això les Benaurances són una aposta per posar-se al costat dels qui Jesús anomena feliços, com els perseguits a causa de la justícia. 

Permeteu-me que acabi aquesta homilia amb les paraules del papa Francesc, en una entrevista recent que li van fer: “No sé si Espanya està totalment reconciliada amb la seva pròpia història. I si no ho està, ho ha de fer”. Amb aquestes paraules, el sant pare demostra conèixer la diversitat de nacions que hi ha a l’estat, i insta Espanya a assumir la seva pròpia història. 

Germanes i germans, les Benaurances ens treuen de la neutralitat i ens conviden al compromís amb tots aquells que encara avui són perseguits per causa de la justícia. 

El bisbe Pere Casaldàliga, en la Visita Espiritual a la Mare de Déu de Montserrat, que ell va escriure, pregava així a Santa Maria: “Noia de Natzaret, deslliureu la vostra Catalunya del materialisme consumista i del benestar insolidari; arrenqueu-nos de la neutralitat, impossible en aquest món d’explotats i d’explotadors, i forceu l’Església Catalana a optar, com Jesús, per la convivència i per l’acció a favor dels pobres de la Terra que són els únics hereus del Cel”. Per això l’arquebisbe de Lima acabava la seva homilia així: “La fe ens convida a somiar junts. Deixem-nos inspirar pels millors anhels del poble senzill”.

COMIAT

Germans i germanes, posem el present i el futur del nostre país en mans de la Mare de Déu de Montserrat. Que ella, mare sol·lícita i amatent, il·lumini la catalana terra perquè mai “no es desfaci aquest poble català” que ella espiritualment engendrà i aconsegueixi “per als pobles de Catalunya una pau cristiana i perpètua”.