(Laura Mor –CR) La Càtedra de Teologia Pastoral Josep Pont i Gol aposta per una teologia provocativa, valenta, capaç d’abordar les qüestions difícils i d’obrir diàleg amb el món. Així es desprèn de la presentació del llibre Francesc, pastor i teòleg. Segons els seus promotors, la publicació és útil per “comprendre i valorar el pontificat del papa Francesc” i per “estar al corrent de tot el que el magisteri de l’Església està dient avui”.
Aquest dimecres s’ha presentat a l’Aula Magna de l’Ateneu Universitari Sant Pacià. El llibre recull les ponències del Congrés internacional ‘L’aportació del papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església’, celebrat a Barcelona el mes de novembre de 2019 i dedicat a l’anàlisi del pontificat del papa Francesc. Es tracta d’una edició de 414 pàgines i en català. Aviat també estarà disponible en castellà i italià.
La premonició d’un moment decisiu
“El fil conductor del pensament del papa Francsc és lògic i evangèlic”, ha valorat Daniel Palau, director de la Càtedra Pont i Gol i coordinador del congrés. “El papa Francesc ha estat i és un bon mestre pel que fa al plantejament de les seves pròpies intuïcions i al desplegament dels seus arguments. Sap comunicar el que creu, capta aprofundidament la realitat que l’envolta i respon als neguits dels homes i dones del nostre temps”, ha dit.
Palau ha descrit “una premonició compartida entre els assistents” durant el Congrés. I explica: “Vam percebre que ens trobàvem en un punt decisiu de la vida de la nostra Facultat i també de la nostra Església a Barcelona, a Catalunya, a Espanya, i a Europa”. En concret, ha dit que els “gestos, paraules i accions” de Francesc “inauguren un segon període de recepció del Concili Vaticà II”.
Utilitat provocativa
Palau ha defensat la capacitat provocativa del llibre, que empeny el lector “a seguir fent la feina que fa tot bon pastor i de tot bon teòleg”. Això és “desxifrar què diu Déu a la vida” i “discernir com cal esdevenir testimonis de l’alegria de la fe”.
El director de la Càtedra Pont i Gol ha valorat que el llibre serà útil quan “des de les nostres realitats eclesials traduïm i continuem posant fil a l’agulla per tal de revifar els nostres projectes”. I per això ha defensat també una teologia que es plantegi “abordar les qüestions difícils del nostre temps amb valentia, transparència i amb el desig d’obrir i un sincer diàleg amb el món”.
L’originalitat en Francesc
La professora Mar Galceran, coordinadora tècnica del Lloc de la Dona de les germanes Oblates ha explicat que els eixos transversals del compendi són també presents en la nova encíclica Fratelli tutti. I ha parlat de la “originalitat” del magisteri del Papa: “Francesc és original perquè retorna als orígens i a l’essència del cristianisme”.
Galceran ha reconegut que en la vida cristiana “de vegades ens hem engreixat amb coses supèrflues i que no ens calen”. I ha descrit l’essència d’aquest retorn: “Una vida evangèlica és senzillesa, sobrietat, misericòrdia, proximitat, cura i atenció a totes les persones que estan en els marges de l’existència”.
Sense moralismes
Per a la professora, el Papa té “una visió polièdrica de la veritat”, aposta pel diàleg, trenca prejudicis i posa l’accent en allò que uneix a les persones i no en allò que les separa. En valora la capacitat de “transcendir la realitat” cap a “una realitat infinitament amorosa”. Considera que Francesc practica una teologia en context, gens especulativa: “Fa una teologia pastoral, reflexió i acció alhora”, ha dit.
“El papa Francesc defuig dels moralismes”, ha apuntat Galceran. Els titlla de “font de discriminació, d’exclusió” i creu que “donen peu a confrontacions, a supremacismes”. Per contrast, “com a bon jesuïta, apel·la al discerniment de la pròpia consciència, per damunt de qualsevol moralisme”. Un pas que Galceran considera molt més exigent.
La Fratelli tutti en context de pandèmia
Mar Galceran ha anotat com a elements força de la Fratelli tutti el context de la pandèmia: “És una clara invitació a plantejar-se què és l’essencial de la vida”. A la Fratelli tutti el papa desplaça “el centre d’aquesta civilització tècnico-industrial, individualista, egocèntrica, cap a un model de civilització solidària i de cura mútua”.
Galceran ha subratllat la “confiança radical amb l’ésser humà” que passa per “tocar la realitat de l’altre”. El papa assenyala que “la pandèmia ha posat en evidència i amb cruesa que no teníem un projecte comú d’humanitat”. I ha conclòs que Francesc a “la Fratelli tutti fa un elogi clar a la fragilitat i la vulnerabilitat” també una crida a la tendresa i la proximitat per “salvar el món”.
El salt a la mirada universal
El degà de la Facultat de Teologia de Catalunya, Joan Torra, s’ha preguntat què afegeix la papa Francesc a la Fratelli tutti respecte el congrés celebrat el 2019. Mirant els títols del recull de ponències i de la nova encíclica, Torra ha afirmat que hi afegeix “el tutti, la universalitat”. “El salt meravellós, a la mirada universal”.
Torra ha assenyalat el convenciment de Francesc que “l’Església és sinodal”. Com a exemple: “No són les conferències episcopals que citen el papa, a això ja hi estem acostumats; és el papa que cita les conferències episcopals”. I ho fa en categoria d’encíclica. Torra ha valorat que si el llibre hagués sortit abans “estic convençudíssim que hi hauria estat citat aquí”. Ha recordat que el congrés va aprofundir també en temes com la sinodalitat, la misericòrdia samaritana, l’acostament al marginat, l’alegria, el diàleg de les religions i la pau.
Torra ha demanat “llegir tots dos llibres”. El recull de ponències, “per entendre tot el que ha fet en set anys de magisteri el papa Francesc, pastor i teòleg”; i la Fratelli tutti, per “afegir-hi aquest salt descomunal a la universalitat”. I a les crítiques de si “el papa Francesc no és un gran teòleg, però sí un gran pastor”, Torra diu que amb la Fratelli tutti “redimensiona la Teologia del segle XXI”.
El rector de l’Ateneu Sant Pacià, Armand Puig, ha dit que en el llibre es veu “el projecte d’un papa que té un carisma i que té una profecia”. Així ha apuntat que “no només descriu pensaments, sinó que hi ha un punt de comprensió profunda”. Això es dona, ha justificat, perquè bona part dels ponents són col·laboradors directes del papa.
No es pot separar teologia de pastoral
Per a Armand Puig no es tracta de “dir si és més pastor o és més teòleg”, sinó perquè “des del començament fa teologia des de la vida i fa pastoral des de la teologia”. “No és un pastoralista, és un teòleg pastoral”. Un fet que situa el papa com a personatge significatiu també “per a no creients, que se senten representats pel que ell diu i fa”.
“No podem separar teologia de pastoral i això és bo que ho escoltin tots els capellans i tots els agents de pastoral”, hi ha afegit Joan Josep Omella. Separar una de l’altre “és un error”. El cardenal i arquebisbe de Barcelona ha recordat que Francesc “com a bon jesuïta” contempla el naixement de Jesucrist”. En aquest temps de Nadal s’ha fixat en aquesta “contemplació de la perifèria” amb un nen que “neix en extrema pobresa, en la perifèria de Betlem”.
Omella, que acabava de presentar el darrer informe de Càritas Barcelona just abans de la presentació del llibre, ha dit que “les coses naturals i les sobrenaturals estan unides per sempre: Déu i l’home”. I que “per això trobem a Déu en el pobre”.
Podeu recuperar la presentació del llibre a continuació:
Us ha agradat poder llegir aquest article? Si voleu que en fem més, podeu fer una petita aportació a través de Bizum al número
o veure altres maneres d'ajudar Catalunya Religió i poder desgravar el donatiu.