Voleu rebre les notícies?

Subscriviu-vos al butlletí gratuït

(Glòria Barrete –CR) La tradicional roda de premsa que ofereix Càritas Barcelona cada any ha analitzat aquest matí l’impacte de la segona onada de la Covid-19 en les famílies ateses per l’entitat eclesial. Un impacte que continua mostrant dades esfereïdores de desigualtat, de precarietat, de pobresa severa i d’una cronificació de la vulnerabilitat.

Des de Càritas Barcelona acabaven l’any 2019 conscients que els indicadors estudiats mostraven que alguna cosa no anava bé. “Aquelles dades ens recordaven a les del 2007, a l’anterior crisi econòmica”, ha afirmat Salvador Busquets, director de Càritas Barcelona. Del 2010 al 2018 les llars que Càritas ajudava a pagar el relloguer eren una xifra estable, 500 famílies. L’any 2019 aquesta dada puja i passa a més d’un miler. Cal recordar, ha expressat Busquets, que el relloguer va ser l'opció que es va desenvolupar després de la guerra. Durant els anys ’80 i ’90 havia desaparegut i ara torna a repuntar, “ens preocupa molt aquest repunt”.

Demandant necessitats bàsiques

Des de la crisi econòmica del 2007 les famílies ateses no han parat de pujar als serveis de Càritas. “El 2019 vam atendre unes setze mil persones”. Passaven llavors de 4.100 famílies al doble ara mateix, a més de 8.500. “No és lògic que en un país desenvolupat com el nostre hi hagi tantes famílies que van a un servei de primera necessitat, com és la demanda de menjar i habitatge, dues necessitats bàsiques”, ha reconegut Busquets. 

S’arriba al 13 de març del 2020 i es declara el confinament. “Amb la distribució d’aliments vam atendre unes deu mil persones. La partida més gran ha anat a pagar habitatge”. Des de càritas expliquen que van trencar la seva política i van donar aliments en espècie per l’alta demanda que es va generar. “Continuem fent-ho ara, junt amb els serveis de targetes moneder”. El suport d’abril a agost per menjar i pagar l’habitatge es va multiplicar per tres i per dos, respectivament. Arriba setembre i es comença a retornar a la situació prèvia abans de la Covid-19. “Arrosseguem un dèficit de 4 milions, però creiem que era necessari fer-ho. Constatem, però, que la solidaritat de la ciutadania també ha augmentat, s’ha ajudat en moltes iniciatives”. 

Després del confinament, Càritas copsa que els impactes i seqüel·les es mantenen. “Les desigualtats augmenten, augmenta la precarietat laboral, la dificultat d’accés a l’habitatge, i la bretxa digital”. I malgrat el respir que va suposar l’estiu i la possibilitat de tornar a treballar, Míriam Feu, responsable d’anàlisi de la realitat social de Càritas Barcelona, argumenta que encara el 53% de les llars acompanyades no té feina, i un 17% de les quals sí que en té és dins del mercat informal, aquell dedicat a les cures, a la neteja, o al repartiment. Unes feines sovint amb condicions no adequades. Sumant aquests indicadors, apareix que set de cada deu llars “estan en situació de fragilitat davant el mercat laboral”, i que estan emergint “noves precarietats laborals”. Hi ha una gran diferència actualment entre la gent que pot teletreballar i la que no, “assumint-se riscos amb la malaltia per mantenir la feina”. 

Un sistema de protecció insuficient

Feu també denuncia que tenim un sistema de protecció “que no arriba, que és insuficient”, ja que, per exemple, tot i comptar amb la Renda Garantida des de l’any 2017, el 61% de les persones “no la coneix”, i només el 5% de les llars ateses la rep. El mateix passa amb l’Ingrés Mínim Vital, aprovat durant la pandèmia. “L’ajuda no ajuda”. Tota aquesta suma porta a més situacions de pobresa severa i a més llars sense ingressos. “Abans de la Covid-19 es parlava d’un 8% de llars en pobresa severa, ara parlem d’un 19%, 1 de cada 5 llars. “Un 63% de les llars ateses estan en situació de pobresa severa. Això afecta molt”.

Des de Càritas Barcelona és habitual que llistin unes propostes socials i unes demandes necessàries per revertir la situació social. Enguany, però, han optat per posar la mirada en allò que es va acordar i que no s’ha implantat. Salvador Busquets ha denunciat que detecten que som “un país generós defensant drets però no assegurant-los”. Recorda que a l’Estat Espanyol es garanteix l’accés a l’Ingrés Vital però no es fa cap esforç perquè arribi a les persones. O que s’assegura que totes les persones tinguin dret a uns serveis bàsics però després no es defineixen aquests serveis. “Assegurem drets però no assegurem la seva aplicació”.

Per aquest motiu Càritas Barcelona demana la ratificació i implantació de dues eines europees al respecte. La primera, la Carta social europea. Elaborada l’any 1961 i encara no ratificada per l’Estat Espanyol. La segona, el pilar europeu dels drets socials. Un acord marc aprovat l’any 2017 per implantar els drets socials en els estats membres i que pretén marcar les línies socials a nivell europeu. A aquestes dues eines, Càritas demana sumar-li l’aplicació de drets socials. “El dret a una vida digna, el dret a un treball decent, polítiques públiques d’inserció laboral per a persones en situació administrativa irregular, el dret a l’habitatge, i el dret a viure en societat.

Un Nadal similar al primer Nadal

El cardenal arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, ha clos la presentació afirmant que “només sortirem d’això treballant plegats, administració, institucions i organitzacions solidàries”. El cardenal també ha fet una crida a l’administració, reclamant “una justícia distributiva pels més pobres”.

Malgrat les dificultats, ha explicat Omella, des de l’Església continuaran treballant pels més pobres. “L’Església no només bateja i enterra, també està al costat dels més febles”. El cardenal ha recordat que el primer Nadal de la Sagrada Família va ser molt similar al que avui viurem. “A Betlem, sense habitatge, sense ser acollits. Quanta gent avui en aquesta situació”. Per entendre bé el Nadal, ha afirmat, “cal entrar en l’interior de la festa i veure el missatge que comporta, un missatge de compromís i solidaritat”.